(l’Alguer, 1595 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1673)
Bisbe de l’Alguer (1653-55). Mercedari, ensenyà teologia a Salamanca i a Barcelona, fou jutge del Sant Ofici i predicador de Felip IV de Catalunya.
Introduí a l’Alguer l’orde de la Mercè.
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou un dels més coneguts del país en pràctiques cavalleresques. El 1439 canvià lletres de batalla a València. Més tard féu vot de lluitar contra un cavaller o un escuder com a mostra de servei al rei Alfons IV el Magnànim.
No trobà contrincant a França i anà a la cort anglesa, on John Astley s’avingué a combatre amb ell. Ho féu al Smithfield de Londres, el 30 de gener de 1442, a presència del rei Enric VI. Aquest regalà a Boïl cent lliures i féu cavaller un fill seu.
Aquesta darrera data permet adonar-se que Felip de Boïl ja era aleshores un home gran, i que bé podia ser ell mateix un homònim que sostingué combat cavalleresc a Ceuta ja el 1415.
De tornada a València des d’Anglaterra, desafià l’escriptor Joanot Martorell. Aquest contestà amb duresa. Hom ignora si arribaren a lluitar.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se’n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon Boïl i Dies, governador de València.
El rei Martí I l’Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl.
(València, 1577 – 1617)
Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585. Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals. Ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns (1592), on adoptà el nom de Recelo, i fundà l’Acadèmia dels Adorants (1599).
Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado (1616), precedida d’un Romance preceptiu (A un licenciado que deseaba hacer comedias), en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València.
També és autor de Silva de los versos y loas de Lisandro (1600).
Veure> Àngel Boixader i Roura (periodista i poeta català, 1889-1935).
(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)
Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.
Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.
Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 12 març 1769 – Perpinyà, 8 abril 1825)
Escultor i pintor, autodidacte. Treballà a Puigcerdà, Barcelona, Perpinyà.
Autor del Retaule dels sants Abdó i Senén, a Arles.
(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)
Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).
Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.
(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)
Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.
És autor d’una obra religiosa.
