Arxiu de la categoria: Biografies

Bodria i Roig, Josep

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)

Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.

Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.

És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).

Bodí i Queralt, Miquel Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1582/83 – Villena, Alt Vinalopó, 1636)

Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola.

Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum.

Bodí i Cangròs, Salvador

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa, 19 juliol 1814 – Carcaixent, Ribera Alta, 10 maig 1884)

Frare dominicà i meteoròleg. És autor d’un Historia meteorológica de Carcagente. L’obra abunda en una sèrie d’observacions directes de bon interès, especialment pel que fa als orígens del conreu dels tarongers.

Boachon-Joffre, Yvonne

Deixa un comentari

(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)

Escriptora en francès.

Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.

Bleda, Jaume

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 3 desembre 1622)

Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí.

Fou des del 1591 un decidit partidari de l’expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia.

És, a més, autor, entre altres obres, d’una Coronica de los moros de España (1618).

Blat i Soto, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 8 abril 1840 – 1863)

Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.

Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.

Blat i Monzó, Ismael

Deixa un comentari

(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)

Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.

Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).

Blat i Blat, Agustí

1 Resposta

(València, 1806 – 1874)

Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.

Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).

Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.

Blasi -metges s XIII/XIV-

Deixa un comentari

Ermengol Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Metge. Germà de Joan. Gaudí de gran prestigi. Era nebot del famós Arnau de Vilanova.

Joan Blasi  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Metge. Germà d’Ermengol. Assolí una fama considerable.

Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid

6 Respostes

(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)

Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.

Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.