Arxiu de la categoria: Biografies

Xatart i Boix, Bartomeu

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1 març 1774 – 24 novembre 1846)

Farmacèutic i botànic. Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu. Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca. Meissner li dedicà un gènere d’umbel·líferes, Xatardia, al qual pertany la xatàrdia.

Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet. El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor històric-científic.

Xamena i Fiol, Pere

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)

Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.

Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.

Xam *

Deixa un comentari

Pseudònim del pintor i dibuixant mallorquí Pere Quetglas i Ferrer  (1915-2001).

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Wanmarcke de Lummer, Johan

Deixa un comentari

(Holanda, segle XVIII – València, 1777)

Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí.

Volta, Carmel

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)

Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.

Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.

Voiant, Sabina

Deixa un comentari

(Rosselló, 1795 – 1885)

Escriptora. És autora d’un elogi de Mme. de Sevigné premiat per l’Acadèmia Francesa.

La seva poesia L’ange gardien adquirí una certa popularitat.

Vizcaíno i Casas, Ferran

Deixa un comentari

(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)

Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.

Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).

És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.

Vivot i Descós, Ramon

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Poeta. Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies.

Vivó i Torres, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1905 – Roma, Itàlia, 1932) 

Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps.