(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)
Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.
Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.
Pseudònim del pintor i dibuixant mallorquí Pere Quetglas i Ferrer (1915-2001).
(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)
Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.
El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.
El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.
(Holanda, segle XVIII – València, 1777)
Polític i militar. El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí.
(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)
Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.
Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
(Rosselló, 1795 – 1885)
Escriptora. És autora d’un elogi de Mme. de Sevigné premiat per l’Acadèmia Francesa.
La seva poesia L’ange gardien adquirí una certa popularitat.
(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)
Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.
Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).
És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Poeta. Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies.
(València, 1905 – Roma, Itàlia, 1932)
Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps.
(Pollença, Mallorca, 1866 – 1935)
Eclesiàstic. Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1899. El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion (Palma de Mallorca), on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879.
Pel maig de 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent. El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera.
Dades dels Països Catalans 