Arxiu de la categoria: Biografies

Cervera i Baviera, Juli

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 26 gener 1854 – Madrid, 24 juny 1927)

Enginyer militar i explorador. Acabades les guerres carlines i de Cuba, es dedicà a estudis científics i es traslladà al Marroc (1877), on hi tornà el 1884, i el 1886 un altre cop a la zona occidental del Sàhara, inexplorada fins aleshores.

Resultat d’aquest darrer viatge foren els tractats que serviren de base per al domini de Río de Oro per part de l’estat espanyol.

Retirat del servei actiu el 1903, s’instal·là a València per organitzar les escoles lliures d’enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text. El 1908 fou diputat republicà a corts per València.

Publicà Geografía militar de Marruecos (1884) i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos (1885).

Cervera, Jaume

1 Resposta

(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – 1722)

(o Servera)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V de Borbó llegida a la catedral).

Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697).

Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana.

Cervelló i Piccolomini di Siena, Bernadí Maties de

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – Orà, Algèria, 1675)

Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l’orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65).

El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l’assassinat del marquès de Camarasa (1668).

Cervelló i d’Alagó, Felip de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Fill primogènit de Jeroni de Cervelló i de Beneta d’Alagó. A la darreria del segle XV pertanyia encara al Parlament de València, però la seva actuació es projectà a la vida sarda. Fou militar coratjós.

De jove lluità a Itàlia amb les forces imperials. Destacà ja a la campanya de 1521, amb Jeroni Urbà i Joan de Cervelló. Fou dels més distingits, a les ordres d’Hug de Montcada i de Cardona, als setges de Marsella i Toló (1524).

Secundà Montcada a la seva entrada a Roma del 1526. Féu front a la invasió francesa de Sardenya. Dirigí l’abrivada defensa de Càller el 1528.

Sembla que aquest fou el Felip de Cervelló que destacà a la guerra d’Hongria el 1531. El 1543 fou nomenat baró de Samatzal, el primer dels títols nobiliaris que ostentaria la branca sarda del llinatge, extingida al segle XVIII.

Cerís i Gelabert, Pere

Deixa un comentari

(València, 13 abril 1743 – Ferrara, Itàlia, 25 maig 1795)

Poeta en castellà i en italià. Fou alumne del Col·legi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats. El 1759 entrà a la Companyia de Jesús. Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere.

És autor de Valencia, poema en tres cants (1704), i deixà inèdita El espíritu de las bellas artes, en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics.

Ceriol, Frederic

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Teòleg. Malgrat les seves doctrines no gaire ortodoxes, fou protegit per Carles I i per Felip II.

Del seu llibre Del consejo y del consejero se’n feren diverses edicions, i a la Biblioteca Rivadeneyra publicà l’obra Rhetoricorum libri III Bonomia sive de libris sacris convertendis in vernaculam linguam, que fou condemnada pel concili de Trent.

Ceret, Domènec *

Deixa un comentari

Nom artístic de l’actor català Domènec Saret i Vila (1865-1922).

Cerdó i Oliver, Rafael

Deixa un comentari

(Muro de Mallorca, Mallorca, 1812 – Madrid, 1891)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s’establí a Madrid.

Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a “Siglo Médico”. Era admirador de Bacon.

Publicà diversos treballs sobre l’ús del cerat simple (1841), els tumors encefalítics (1846), el càncer, el còlera, les aigües termals, i tractats teòrics sobre la pràctica de la medicina, com: Tratado de la verdad en medicina (1853), ¿Es inútil la teoría en la práctica? (1854), Defensa de Hipócrates, en contra de Pere Mata i Fontanet.

Cerdó i Martorell, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Dramaturg romàntic. Publicà a Palma de Mallorca el drama El castillo de Caldora (1842) i els drames històrics Juan Angelats (1862) i Juan Odón Colón (1863), i deixà inèdits diversos discursos històrics sobre Barcelona.

Cerdan i Tato, Enric

Deixa un comentari

(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).