(Torrevella, Baix Segura, 26 octubre 1871 – Madrid, 15 octubre 1951)
Polític i financer. Ministre de Treball en el govern de García-Prieto (1922).
Durant la II República fou ministre d’Hisenda a l’últim gabinet de Lerroux, president del Consell (setembre-desembre 1935) i ministre d’Hisenda.
(València, 5 gener 1848 – 15 gener 1913)
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Col·laborà assíduament amb Lluís Gilabert i Ponce.
Excel·lí en la pintura d’inspiració religiosa, i pintà i construí nombroses falles.
(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
(Xàtiva, Costera, 1759 – Madrid, 1813)
Poeta i científic. Germà de Josep. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València.
És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià.
(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 28 maig 1846 – 4 setembre 1907)
Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt.
És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner.
Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia.
(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)
Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.
Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).
Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).
(Dénia, Marina Alta, 9 maig 1844 – 20 abril 1912)
Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València.
Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d’acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877).
Fundà i dirigí la revista de ciències històriques “El Archivo” (Dénia 1886 – València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art).
Publicà, també, entre d’altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l’Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gassull (1901), l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909).
(València, segle XV – segle XVI)
Família d’argenters. El primer membre dels quals fou:
Francesc Cetina (València, segle XV) Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d’argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l’encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill:
Bernat Joan Cetina (València, segle XV – segle XVI) Argenter. Documentat del 1495 al 1513, col·laborà amb el seu pare, entre altres obres, en el retaule d’argent de la seu de València. Un membre de la família, possiblement ell mateix, fou l’autor de la creu processional de la catedral (1548).
(València, 1855 – ? )
Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d’enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d’auca.
