Arxiu de la categoria: Biografies

Deguí, Pere *

Veure> Pere Daguí  (filòsof lul·lista català, segle XV-1500).

Degouve de Nuncques, Guillaume

(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)

Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).

Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.

La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.

Dedéu, Josep

(País Valencià, segle XIX – 1882)

Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús.

Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort.

Deci, Francesc *

Nom llatinitzat de l’humanista valencià Francesc Dassió (segle XVI).

Debeaux, Odon

(Agen, França, 1826 – Tolosa, Llenguadoc, 1910)

Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa.

Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.

De Giorgio i Vitelli, Joan *

Veure> Vitelli i Simon, Joan de Giorgio  (escriptor alguerès, 1870-1916).

Dawud ibn Sulaiman ibn Haut Al·là

(Onda, Plana Baixa, segle XII – País Valencià, 1223)

Historiador àrab.

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho

(Madrid, 1590 – València, 1666)

Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).

En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

Daurer, Joan

(Illes Balears ?, segle XIV)

(o Deurer)  Pintor. Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol.

Autor d’una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d’Inca i d’un Sant Miquel a l’església de Sant Joan de Muro (1374).

El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents.

Daunes, Lluís de les

(València, segle XVII – 1673)

Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.

Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).