(Oleta, Conflent, 20 juny 1871 – Perpinyà, 14 setembre 1937)
Pintor. Es formà a l’Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern).
Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia.
Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.
(Perpinyà, 1847 – 1904)
Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).
Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)
Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.
Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.
(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)
Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.
D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.
És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.
Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges
(Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881)
Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera.
Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878).
Nom real i menys conegut del cardenal mallorquí Jaume Pou i Berard (v1497-1563).
(Nàpols, Itàlia, segle XV – Rocacorba, Llenguadoc, 1502)
(fr: Boffile de Juge) Militar. Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II el Sense Fe a Peralada (1472).
Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.
Veure> Joan d’Eixart (jurista de Sardenya, segle XVII).
Escriptor mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).
(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)
Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.
