Arxiu de la categoria: Biografies

Tortajada i Ferrandis, Amadeu

Deixa un comentari

(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)

Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.

Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.

Torromé, Leandre

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Torroella, Guillem de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Escriptor. És autor de la narració en vers intitulada La faula, en què explica un llarg viatge on arriba a una illa on troba el rei Artur assistit per la fada Morgana. Amb aquesta obra es donà a conèixer l’evolució de les llegendes del rei Artur i les divulgacions de la Matèria de Bretanya a Catalunya.

Es caracteritza per conservar la tradició siciliana sobre el rei Artur, i té, sota una visió fantàstica, una intenció moralitzadora i de crítica social.

Torres i Tur, Elies

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

Torres i Trobat, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1788 – 1876)

Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d’anatomia a la Societat Econòmica d’Amics del País, de Palma, membre de l’Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments.

Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d’alguns poemes.

Torres i Robert, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)

Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.

Fou el pare de:

  • Miquel Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1797 – 1885)  Artista. Fou escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l’Escola de Dibuix, director de la sala d’arquitectura i acadèmic de Belles Arts.
  • Salvador Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor. Es dedicà a la pintura religiosa i d’història. Passà alguns anys a Madrid, d’on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.

Torres i Ramis, Vicenç Xavier

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 juny 1974 – )

Nedador paralímpic. Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5. Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000).

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia (1991) i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca.

Torres i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 1872 – Sevilla, Andalusia, 23 desembre 1934)

Músic i compositor. Fou mestre de capella a la seu de Tortosa i a la de Sevilla. Allí fundà i dirigí l’orquestra Bética.

És autor, en col·laboració, de la partitura de la sarsuela titulada El puente de Triana. Escriví també moltes composicions sacres vocals, coreogràfiques i per a orgue. Aquestes últimes foren editades a París i a Nova York i constitueixen la part més important de la seva producció.

Torres i Pérez, Daniel

1 Resposta

(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents, 20 agost 1958 – )

Autor de còmics. Féu estudis de belles arts i arquitectura, i començà col·laborant en les publicacions marginals valencianes del grup El Gat Pelat. Des del 1980 publicà a “El Víbora” (per a la qual creà les històries Asesinato a 64 imágenes por segundo i El ángel caído), i a partir del 1982 a “Cairo”, on aparegué Las aventuras de Roco Vargas.

D’altres obres destacables són Opium (1983), Tritón (1984), El misterio del susurro (1985), Sabotaje (1989) i El muro (1990). Cal esmentar també una intensa producció de cartells, pòsters, portades, etc.

Conjugant la influència d’Hergé amb la tradició del còmic nord-americà, en el seu estil prima les referències culturals i una tendència al decorativisme gràfic. És un dels màxims exponents de l’anomenada escola valenciana del còmic.

Torres i Orive, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1851 – 1925)

Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí.

Col·laborà a “Valencia Ilustrada”, “La Ilustración del Obrero”, “La Correspondencia de Valencia”, “La Moma”, “Para Todo el Mundo” i altres periòdics; dirigí els diaris “El Comercio” i “El Correo de Valencia”. Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València.

Fou autor d’una revista teatral bilingüe, “Juicio del año”, de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.