Arxiu de la categoria: Biografies

Entença, Gil Martines d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII)

Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:

Gil Martines d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.

Entença, Bernat Guillem d’

10 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.

Entença, Bernat Guillem d’ *

Deixa un comentari

Nom que adoptà el magnat francès Bernat Guillem de Montpeller (segle XIII).

Entença, Bernat -varis-

1 Resposta

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XI – segle XII)  Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Entença, Berenguer IV d’

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – vers 1249)

Senyor de la baronia d’Entença. Fill de Bernat I d’Entença. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla del Puig de Santa Maria amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237).

Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba.

Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Ensenyat i Estrany, Bartomeu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 11 desembre 1917 – 17 gener 1998)

Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller.

Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques.

Ensenyat i Alemany, Josep

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)

Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.

Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.

El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.

Enríquez, Joana *

Deixa un comentari

Veure> Joana Enríquez (reina de Catalunya, muller de Joan II el Sense Fe, 1425-68).