(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)
Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.
També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.
(l’Alguer, 1889 – Sàsser, Itàlia, 1961)
Historiador. S’especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938).
Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la universitat de Sàsser.
Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957).
(València, 24 febrer 1868 – 18 octubre 1923)
Periodista i comediògraf. Redactor del diari “Las Provincias”. Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo).
Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d’una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914).
Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922.
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d’Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.
Teresa Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIV – abans 1332) Dama. Era casada amb Berenguer (I) Carròs. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d’Entença i cosina germana de la nora de Jaume II el Just, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d’Entença.
Teresa d’Entença (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Filla de Bernat Guillem de Montpeller i germana d’un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l’aragonés Joan Ximénez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.
Teresa d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Dama. Única filla de Guillem d’Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d’ell, l’oncle d’Antoni, Manuel.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.
Veure> Jussiana d’Entença (comtessa d’Empúries, segle XII).
(Ribagorça, segle XV)
Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d’Entença i de Ponç d’Alcalà, el qual prengué el cognom d’Entença. Tingué l’herència familiar.
La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d’Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d’Entença (1515).
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.
Guillem d’Entença (Catalunya, segle XIV) Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.
Guillem d’Entença (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34) Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.
Gombau d’Entença (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299) Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.
Gombau d’Entença (Catalunya, segle XIII – 1309) Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.
