(Castella ?, segle XVI – Burjassot, Horta, 18 maig 1522)

(Antonio Navarro)  Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522.

Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan d’Aragó i de Castella i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de néixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe.

Ferit per l’exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmès, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge.

La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l’argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març de 1523.