Arxiu de la categoria: Biografies

Ferrà i Perelló, Bartomeu

8 Respostes

(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)

Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.

Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.

Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).

Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.

També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).

Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).

Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.

Ferrà i Martorell, Miquel

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 24 febrer 1940 – )

Narrador. Autor i editor d’una col·lecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs sobre la vall i la comarca de Sóller.

Especialitzat en la narració històrica, és autor d’una abundant producció que, entre altres obres, inclou Memòries secretes de Cristòfor Colom (1982), El xueta (1983), Contes del Call (1983), No passaran! (1985), El misteri del cant Z-506 (premi Ramon Llull 1985), La guerra secreta de Ramon Mercader (1987), Crònica de Guinea (premi Ciutat de Palma 1988), Contes tàrtars de Mallorca (1988), La dama de Boston (1990) i Alla Akbar (El morisc) (1990).

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)

Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.

Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.

Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

Ferrà i Font, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1815 – 1887)

Mestre d’obres. Vinculat a l’eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de sa Vileta (1853).

Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó.

Fou el pare de Bartomeu Ferrà i Perelló.

Fernández i Gutiérrez, Isabel

Deixa un comentari

(Alacant, 1 febrer 1972 – )

Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos.

En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d’argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos.

En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria.

Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi

Deixa un comentari

(A Guarda, Galícia, 1950 – )

Arqueòleg. Especialitzat en el món fenici púnic i la prehistòria de les Pitiüses, fou conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974.

Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) (1975, en col·laboració) i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa) (1992).

Fernández d’Heredia i Díaz de Calatayud, Joan

1 Resposta

(València, 1480 – 1549)

Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València.

És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d’Hernando del Castillo (1511), al d’Híjar i en alguns altres. Se n’han conservat també sis poesies en llengua catalana.

La seva obra principal és la farsa escènica La visita, bona mostra bilingüe del teatre de l’època, on una dama valenciana manté un debat, en defensa de la seva llengua i del seu país, amb una criada castellana.

El 1562 foren publicades les seves obres a València.

Fernández de Portocarrero, Luis Manuel *

Deixa un comentari

Veure> Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio  (lloctinent de Catalunya, 1701-03).

Fernández de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel

1 Resposta

(València, vers 1715 – febrer 1772)

(o Ferrandis)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.

Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

Fernández de Córdoba, Alonso

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Impressor. Primer impressor de l’estat conegut. Era d’origen jueu i argenter d’ofici.

El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l’alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment.

Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d’aquella ciutat, mentre gestionava l’indult per retornar a València.