Arxiu de la categoria: Biografies

Ferrandis, Tomàs Manuel *

Veure> Tomàs Manuel Fernández de Mesa i Moreno  (jurista i economista valencià, vers 1715-72)

Ferrandis, Lluís

(País Valencià, segle XVI)

Poeta. El 1532 concorregué al concurs poètic celebrat a València en honor a la Concepció de Maria.

Ferrandis, Gabriel

(Paiporta, Horta, 1701 – València, 1782)

Religiós. Escriví en castellà bon nombre d’obres piadoses.

Sobresortí com a orador sagrat.

Ferrández, Francesc

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Tarragona, 1575)

Frare dominicà. Excel·lí per la seva pietat i les seves virtuts, que li donaren gran fama.

Ferrandell, Onofre

(Illes Balears, segle XVI – Felanitx, Mallorca, 1522)

Funcionari reial. Era batlle reial a Felanitx, on fou mort pels agermanats mallorquins, als quals s’havia oposat.

Esteve Ródenas, Antonio *

Ballarí i coreògraf valencià, més conegut pel nom artístic d’Antonio Gades  (1936-2004).

Ferran Mateu

(Montsó, Aragó, 18 març 1389 – Aragó ?, octubre 1389)

Fill de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar.

Fou el tercer dels infants haguts pel matrimoni. Morí als pocs mesos.

Ferran i Salvador, Vicent

(València, 1898 – 12 febrer 1977)

Erudit. Fou professor de la Universitat de València i pertanyé a l’Acadèmia de Sant Carles (de la qual fou secretari perpetu) i al Centre de Cultura Valenciana.

Entre les seves obres destaquen Capillas y casas gremiales de Valencia (1922), El castillo de Montesa (1926), Arnaldo Juan y su “Estil de la governació” (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943).

Ferragut i Sanguino, Josep

(València, segle XVII – 1732)

Matemàtic. Cavaller de l’orde de Sant Joan. Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata.

Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica….

Ferragut i Pou, Josep

(Palma de Mallorca, 1912 – 26 febrer 1968)

Arquitecte, titulat el 1942. Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra (avinguda de Jaume III i Col·legi de Sant Francesc, a Palma de Mallorca).

Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps (Convent de la Porciúncula, a s’Arenal). Col·laborà amb Gabriel Alomar en el pla de reforma de Palma (1950).

Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca.