Arxiu de la categoria: Biografies

Garcia i Miralles, Antoni

(Alacant, 15 juliol 1942 – )

Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982.

Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià.

Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d’aleshores la presidència de les Corts Valencianes.

Garcia i Mas, Marià

(València, 1858 – 1912)

Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).

Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).

Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.

Garcia i Martínez, Sebastià

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Garcia i Martínez, Elias

(Requena, Plana d’Utiel, 20 juliol 1858 – Utiel, Plana d’Utiel, 1 agost 1934)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Fou bon pintor de retrats i de temes florals.

Garcia i Marcili, Eduard

(Alacant, 1878 – 1943)

Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.

És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.

Garcia i López, Jesús

(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)

Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.

Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).

Garcia i Llabrés, Miquel

(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)

Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).

Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).

Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.

Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.

Garcia i Hidalgo, Josep

(País Valencià, 1654 – 1722)

Pintor. Pintà bastant a València i a Múrcia. A Sant Joan de l’Hospital hi ha la seva tela representant la defensa de Malta.

Garcia i Girona, Joaquim

(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.

Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.

Garcia i Fernández, Sergi

(Borriol, Plana Alta, 9 gener 1980 – )

Golfista. Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove en assolir el Campionat Europeu d’Aficionats.

Durant les temporades 1997 i 1998 vencé 17 dels 21 torneigs en que participà i es creà una forta expectació davant el seu pas al professionalisme, que es produí a l’abril del 1999. Al cap de pocs mesos guanyà l’Open d’Irlanda.