(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.
És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.
Garcia i Domènech, Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Garcia i Chornet, Perfecte
(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
Garcia i Castañer, Joaquim Eleuteri
(Guadassuar, Ribera Alta, 1788 – País Valencià, segle XIX)
Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant.
És autor d’uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).
Garcia i Capilla, Josep
(Almàssera, Horta, 22 novembre 1840 – València, 6 febrer 1902)
Escriptor teatral. Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica.
El 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu, La justícia en les mans brutes, etc.
Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.
Garcia i Cadena, Pelegrí
(València, 1823 – Madrid, 20 desembre 1882)
Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària “El Fénix” i dirigí (1851-70) el “Diario Mercantil de Valencia”. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions.
Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n’edità unes Obres literarias selectas (1884).
Garcia i Bravo, Magdalena
(València, 25 novembre 1862 – 15 març 1891)
Escriptora. Fou poetessa bilingüe. Obtingué un premi de Lo Rat Penat el 1882.
Garcia i Borillo, Josep
(País Valencià, 1925 – ? )
Pintor, conegut per G. Borillo. Figurà entre els fundadors del grup Rotgle Obert, del qual ha estat un dels grans animadors.
Es feu conèixer inscrivint la seva interessant producció dins una línia postpicassiana.
Garcia i Ballester, Lluís
(el Cabanyal, València, 14 febrer 1936 – Arce, Cantàbria, 10 octubre 2000)
Metge i historiador. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d’història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l’escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs.
Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social.
És autor d’un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981).
Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el segle XIX.
Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.
Garcia i Asensio, Enric
(València, 22 agost 1937 – )
Director d’orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid, a Munic i a Siena, on fou deixeble de S. Celibidache.
Ha estat titular de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola (1966-84), així com de la Filharmònica de Las Palmas i de l’Orquestra Municipal de València, i director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington.
Ha actuat també com a director invitat en nombroses orquestres d’arreu del món, i des del 1993 fou director de la Banda Simfònica de Madrid.
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des del 1969, ha estat director dels conservatoris valencià i madrileny. Ha obtingut nombroses premis internacionals.
Garcia i Anton, Ramon
(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)
Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.
Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.
