Veure> Isidor Aparici i Gilart (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).
Gilart, Isidre Aparici *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Gilabert i Ponce, Lluís
(València, 21 juny 1848 – 20 setembre 1930)
Escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (d’on fou acadèmic), deixeble d’Anton Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa.
Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Josep de Ribera.
Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València.
Gilabert i Fornes, Antoni
(Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792)
Arquitecte. Fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d’aquesta institució des del 1784.
És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part.
A l’Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià.
Gilabert, Vicent
(València, segle XVII – Madrid, 1742)
Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.
Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.
És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).
Gilabert, Pere
(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Arquitecte. Treballà molt a Múrcia, on és autor del palau dels Ordoños. També és seva l’església parroquial de Cieza.
Gil-Mascarell i Boscà, Miracle
(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)
Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.
Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.
Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).
Gil i Sumbiela, Lluís
(València, 1850 – 1925)
Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.
Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.
Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.
Gil i Pérez, Manuel
(València, 23 juny 1925 – 31 agost 1957)
Pintor. Un dels principals renovadors de l’art pictòric a València. Mitjançant beques, estudià a Roma, París i Londres.
És autor de pintures murals molt notables, com les que decoren l’Ateneu Mercantil de València (1953).
La seva obra, que es mou dins els corrents expressionista, abstracte i neofiguratiu, ha estat exposada a Londres, Tànger, Ginebra, etc.
A ell es deu la fundació del grup Parpalló.
Gil i Osorio, Ramon
(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)
Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.
Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).
Gil i Nadales, Josep
(València, 1787 – 1843)
Escultor. Fill de Josep Gil. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829).
És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando de Madrid; un dels millors és al Museu de València.
