Veure> Guillem de Montcada i de Bearn (vescomte de Bearn, abans 1150-72).
Guillem I de Bearn *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Guilla, Lluís
(Perpinyà, segle XVII – 1702)
Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695).
Guijarro, Francesc
(Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)
Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia.
És autor d’obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.
Guibeaud, Joan
(Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)
Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890.
Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution.
És autor d’Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del segle XIII al XVIII.
Guerrero i Ludeña, Josep Antoni
(València, 1808/12 – 1891)
Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l’ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843).
Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d’aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià.
El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i cap d’un batalló de milícies (1870).
Guerrero Ayuso, Víctor
(Badajoz, Extremadura, 1948 – Mallorca ?, novembre 2017)
Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears.
Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V.
Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).
Guerra i González -germans-
Antoni i Francesc eren fills del també pintor Antoni Guerra (el Vell).
Antoni Guerra i González (Perpinyà, 1666 – 1711) (el Jove) Pintor. Felip V de Borbó el cridà a Madrid l’any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S’especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.
Francesc Guerra i González (Perpinyà, 1681 – 1729) Pintor. Com els seus familiars s’especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà Antoni.
Guerra, Antoni
(Perpinyà, 4 desembre 1634 – 8 setembre 1705)
(el Vell) Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d’artistes de Perpinyà reestablerta el 1698.
La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà.
Treballà amb els seus fills Francesc i Antoni Guerra i González.
Guerau i Ramiro, Jeroni
(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Jaume Pou i Berard a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600).
Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique de Lara el 1602, que subsistí fins al segle XIX.
Guerau de Montmajor, Gaspar
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – Alcalá de Henares, Madrid, 1600)
Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d’oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent.
El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig.
El 1586 fou tanmateix readmès a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica.
Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.
