(Perpinyà, segle XV)
Poeta hebreu. Excel·lí a la darreria del segle XV.
Gaudí d’especial fama el seu poema Vas d’argent, traduït al llatí per Reuchlin.
Hisop, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Himes, Chester Bomar
(Jefferson City, EUA, 29 juliol 1909 – Moraira, Marina Alta, 12 novembre 1984)
Escriptor. El 1929 complí set anys de presó per atracament i el 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques i creà dos personatges de gran èxit: els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digget Jones.
Posteriorment s’instal·là definitivament al País Valencià.
Entre les seves obres cal esmentar The Third Generation (1954), Run, Man, Run (1966) i l’autobiografia The Primitive (1955).
Hildesind
(Catalunya Nord, segle X – Elna, Rosselló, segle X)
Bisbe d’Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès.
L’any 948 obtingué la independència del monestir de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L’any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l’abadia.
Fou nomenat bisbe d’Elna a la mort del bisbe Sunyer d’Empúries (977).
Hilarió i Giner, Frederic
(Maó, Menorca, 1939 – )
Ceramista. Alumne de l’Escola Massana de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup “Sa Taula” (1964) i pertangué al Grup Menorca.
Les seves ceràmiques no funcionals han estat presentades en diverses exposicions individuals i col·lectives (Balears, Barcelona, Itàlia, Uruguai, etc), i han estat molt ben acollides per la crítica.
La seva activitat s’estén al camp dels tapissos i de l’escultura.
Hijarrubia i Lodares, Guillem
(València, 8 desembre 1893 – 2 febrer 1966)
Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana.
Estudiós de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.
Higón i Rossell, Lluís
(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)
Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.
Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.
Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).
Hiepes, Tomàs
(País Valencià, segle XVII – 1674)
Pintor. Destacà en les natures mortes i els temes florals.
Hidalgo, Elvira d’
(Vall-de-roures, Matarranya, 28 desembre 1891 – Milà, Itàlia, 21 gener 1980)
(Elvira Joana Rodríguez i Roglán) Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini.
S’especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923.
Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d’Ankara (Turquia).
Herreros i Schwager, Francesc Manuel de los
(El Pedernoso, Cuenca, 1817 – Valldemossa, Mallorca, 26 octubre 1903)
Escriptor i matemàtic. És abundant la seva producció de publicista a la premsa balear.
Publicà diverses monografies.
Herreros i Sorà, Manuela de los
(Palma de Mallorca, 10 juny 1845 – 27 abril 1911)
Poetessa. Començà escrivint en castellà i després ho féu en català. Conreà una línia netament costumista i dialectal.
Figura entre les escriptores a les quals fou dedicat el primer número monogràfic de la revista catalana “La Llumanera de Nova York” (1879).
S’oposà sempre a editar en volum els seus poemes, molts dels quals aparegueren a les pàgines de diverses publicacions periòdiques.
