Arxiu de la categoria: Biografies

Homs -escultors-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Família d’escultors, iniciada per:

Joan Antoni Homs  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748)  Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750)  Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:

Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII)  Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.

Homar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós agustí. És autor d’escrits de caràcter històrico-polític.

Hoffmann, Yves

1 Resposta

(Maruéjols, França, 21 agost 1915 – Perpinyà, 1 maig 2011)

Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals.

És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l’èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d’un ensemble euro-méditarranéen, etc.

Ha estat un dels fomentadors de l’obertura vers les empreses del sud de l’Albera per tal d’industrialitzar el Rosselló.

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1419 – després 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.

Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).

Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:

  • Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV)  El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
  • Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV – després 1519)  Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).

Híxar i d’Anglesola -germans-

3 Respostes

Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.

Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIII – després 1328)  Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.

Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV)  Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.

Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d’

Deixa un comentari

(Aragó, segle XVII)

Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d’Alfons, germà de Lluis (II).

És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte el seu cunyat:

Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero (Aragó, segle XVII)  Comte de Belchite (1647). El seu fill i successor fou:

Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (Aragó, segle XVII)  Comte de Belchite.

Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, vers 1329 – després 1384)

Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).

El seu fill i successor fou:

Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía  (Aragó, segle XIV)  Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.

Híxar -llinatge-

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – segle XVII)

Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.

Hispà, Benet

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Poeta. És autor, entre altres obres, de la Devota contemplació del Cor Sagrat de Jesucrist (1591).