(Requena, Plana d’Utiel, 1859 – Madrid, 20 juny 1944)
Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques.
Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València.
Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions.
(València, segle XVII – 1734)
Eclesiàstic. Fou notable liturgista. Publicà obres de la seva especialitat.
(Navarra, segle XVII – Illes Balears, segle XVIII)
Arquitecte i escultor. S’instal·là a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del segle XVIII.
Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1714), el de Sant Martí (1722) i el de Sant Sebastià (1754), de la seu.
(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)
Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.
Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.
(Maó, Menorca, 1830 – 1894)
Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències.
Fou el pare de Francesc Hernández i Sanz.
(Maó, Menorca, 27 octubre 1902 – Madrid, 15 octubre 1984)
Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Francesc. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d’expansió de la llengua catalana.
Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura de Mateu Orfila.
(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)
Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.
És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.
(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)
“Mompó“ Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.
Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.
(Maó, Menorca, 7 març 1779 – 23 gener 1857)
Metge i naturalista. Fill d’Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg.
És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l’aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia.
Fou el pare d’Andreu Hernández i Guasco.
(Redovà, Baix Segura, segle XVIII – València, 1831)
Teòleg i predicador dominicà destacat.
