(País Valencià, segle XIII – Algèria, segle XIII)
Cabdill sarraí, alcaid de Montesa. El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebel·lió sarraïna al País Valencià (al-Azräq).
Per l’agost de 1277 signà una pau amb el rei Pere II el Gran que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn.
(Benissa, Marina Alta, 14 octubre 1929 – 24 febrer 2011)
Escriptor. Llicenciat en dret i en lletres. Ha treballat per la renovació cultural catalana al País Valencià.
Publicà el recull de narracions Paràboles i prou (1955); assaigs: La nova poesia catalana del País Valencià (1977-78), Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1974-1990) (1995), dietaris: Inflexions (2004) i Breviari d’un bizantí (2006), i diversos reculls d’estudis literaris.
(València, 1898 – 23 abril 1964)
Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions.
També fou president de l’Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol (1959-61).
(País Valencià, segle XV)
Arquitecte. Col·laborà amb Pere Comte a la construcció de la famosa Llotja de València.
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
(País Valencià, segle XI)
Alfaquí de València. Membre de la puritana família dels Banü Wägib. Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra Ibn Gahhäf, el qual substituí en el govern de la ciutat.
Restituït Ibn Gahhäf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta’ïn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per Ibn Gahhäf al rei de la taifa de Saragossa.
(Alzira, Ribera Alta, vers 1164 – 1223)
Metge i filòsof andalusí. Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual ell substituí (1195) com a metge de cort.
És autor d’una introducció a la lògica, Kitäb al-madhal li-sina’at al’mantiq, inspirada en al-Faräbï il’Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l’Urgüza d’Avicenna sobre medicina.
(País Valencià, segle XII)
Secretari dels dos primers amirís de València, Abd al-Azïz ibn Abï-Amïr (1021-61) i ‘Abd al-Mälik.
Durant el govern d’aquest lliurà (1065) València a al-Ma’mün de Toledo a canvi del càrrec de governador, però a la mort d’al-Ma’mün (1075) el poble el destituí i l’empresonà, a favor d’Abü Bakr ibn Abd al-Azïz, germà del destronat ‘Abd al-Mälik.
(Illes Balears ?, segle XI)
Governador d’afers civils i col·lector d’imposts a Mallorca durant el regnat de Mugähid de Dénia.
Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intel·lectuals peninsulars i orientals (Ibn al-Labbana, el sicilià Ibn Hamdïs i, especialment, Ibn Hazm).
(Alzira, Ribera Alta, 1058 – 1139)
Poeta andalusí. D’origen benestant, fou independent dels senyors de l’època i visqué sempre a les possessions familiars valencianes.
Rebé el sobrenom d’al-Yannan (el jardiner) pels seus poemes a la natura, aplegats a la major part de les antologies poètiques del món musulmà. Se’n conserva l’obra completa (Diwan).
