(València, 1656 – 1746)
Matemàtic i eclesiàstic. Fundà una notable acadèmia particular per a l’ensenyament de matemàtiques.
Féu estudis notables, de caràcter tècnic i pràctic. Inventà alguns aparells. Són dignes d’esment els seus experiments de balística.
(València, 1718 – 1786)
Pintor. Deixeble de Richarte. Decorà amb pintures al tremp diverses esglésies i edificis civils de València, i pintà a l’oli alguns retrats i composicions històriques.
Fou director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El seu fill Vicent Ingès (València, segle XVIII – 1821), fou pintor de temes bíblics i retrats, i acadèmic de mèrit de Sant Carles.
Nom pel qual també era anomenat Enric “Fortuna” (comte d’Empúries, vers 1445-1522).
(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. Governava el castell de Pollença per Jaume II de Mallorca durant l’expedició a l’illa d’Alfons II el Franc (1285-86).
De primer es negà a lliurar-li la fortalesa, però acabà per cedir a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom del rei Alfons, ja després de la rendició de Palma de Mallorca.
(València, segle XVII – 1688)
Escriptor. Era comte de l’Alcúdia i baró de Jalon.
És autor d’una Historia Universal de España i d’una Genealogía de las casas de Escrivá, Hijar, Mompalau y Ferrer, entre d’altres obres.
(València, 24 febrer 1907 – Alzira, Ribera Alta, 11 maig 1983)
Novel·lista i historiador. Dedicat sobretot a estudiar determinats aspectes de la història i l’art de la seva terra.
De la seva extensa producció cal esmentar, entre altres obres, Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933), Juan de Juanes (1943), El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1950), La llengua materna (1957), Història de “Lo Rat Penat” (1959), València i els valencians (1967) i Juan Luis Vives (1977).
(València, 1897 – 1974)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Un dels seus triomfs més destacats fou la gran exposició que celebrà al Cercle de Belles Arts de Madrid, el 1924, amb paisatges de Suïssa i del Guadarrama.
(Bonansa, Ribagorça, 16 abril 1951 – )
Polític. Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial.
El 1987 passà a ésser president de la diputació provincial d’Osca. El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó.
Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president del govern d’Aragó.
És la primera persona catalanoparlant que ocupa aquest càrrec.
(Rosselló, segle XVI)
Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.
(Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)
Jesuïta. És autor d’obres religioses.
