Arxiu de la categoria: Biografies

Jofré, Joan

1 Resposta

(Briançon, França, segle XV – València, després 1530)

Impressor. Actiu a València del 1502 al 1530.

Prop de la meitat de la seva producció fou de caràcter religiós i d’autors locals: excel·leixen La vida de Santa Magdalena en cobles (1505), de Jaume Gassull, la primera edició del Blanquerna (1521), de Ramon Llull, i la Vida de Santa Caterina de Sena (1517).

Edità els Furs de Montsó del 1501 per a la generalitat de València i la gramàtica de Nebrija (1518) per a la universitat. L’any 1531 el seu material i el seu anagrama foren ja utilitzats per l’impressor Francisco Díaz Romano.

Jofre, Antoni

Deixa un comentari

(Arles, Vallespir, 13 juny 1801 – 12 juny 1864)

Prevere i poeta. Fou rector de Montalbà de l’Església i un dels precedents de la Renaixença de la Catalunya Nord. Com a eclesiàstic fou professor de teologia i d’escriptura fora de la terra nadiua.

Fins al 1882 no foren publicades un recull de les seves poesies per Josep Bonafont (Arles, vila fortunada, La dona forta, etc).

Joffre i Plas, Josep

1 Resposta

(Ribesaltes, Rosselló, 12 gener 1852 – París, França, 3 gener 1931)

Militar. Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà. Participà en la defensa de París el 1870, i el 1885 anà a les colònies. Després d’una brillant carrera militar, amb missions exitoses a Tonquín i a l’Àfrica Equatorial Francesa, fou cap de l’Estat Major General (1911).

Durant la I Guerra Mundial dirigí els exèrcits del nord i nord-est. Per fer cara a l’ofensiva alemanya ordenà una retirada estratègica. Aquesta maniobra li permeté de contraatacar victoriosament al Marne (6-13 setembre 1914) i salvà la capital.

Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2 de desembre de 1915. El desembre de 1916 fou reemplaçat pel general Nivelle. Fet mariscal de França i enviat (1917) als EUA per preparar la incorporació de les forces nord-americanes.

Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre. El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia importants escriptors, intel·lectuals i pintors de Catalunya.

Símbol de la causa aliada a Catalunya, el maig de 1920 la seva estada a Barcelona fou motiu de manifestacions catalanistes, quan visità la ciutat per presidir els Jocs Florals.

Deixà unes Memòries (1932). Parlava català, però ha deixat poca cosa en la seva llengua.

Joel Falaquera, Natan ben

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Metge hebreu. És autor de l’obra filosòfico-mèdica Tsuri ha-Guf.

Jocarell, Josep

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)

Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l’obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.

Joanes, Dorotea / Margarida

3 Respostes

Eren filles del pintor Joan Macip i Navarro “Joan de Joanes“.

Dorotea Joanes  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Pintora. Ajudà, amb el seus germans, la producció abundantíssima del seu pare.

Margarida Joanes  (País Valencià, segle XVI – 1613)  Pintora. Ajudà al seu pare en part de la seva producció. Amb la seva germana Dorotea acabà les taules de l’església de Bocairent.

Joana d’Aragó i de Bar

Deixa un comentari

(Perpinyà, 12 gener 1396 – 4 agost 1396)

Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller Violant de Bar. Era el sisè dels infants haguts pel matrimoni.

Ha estat anomenada Joana de Perpinyà per distingir-la de la seva germanastra Joana d’Aragó i d’Armanyac, llavors vivent i casada.

Morí poc després que el seu pare.

Joan i Santacília, Jordi

1 Resposta

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 5 gener 1713 – Madrid, 21 juny 1773)

Científic i mariner. El 1735 anà a Amèrica per participar, com a representant del rei d’Espanya, en l’expedició científica francesa dirigida per La Condomine; de retorn a Espanya publicà, amb Antonio de Ulloa, company seu de viatge, la Relación histórica del viaje a la América meridional (1748) i presentà al rei les Noticias secretas de América (1826).

Després estigué al capdavant dels arsenals espanyols, fundà l’observatori astronòmic de Cadis (1753) i, el 1767, dirigí l’ambaixada que signà la pau del Marroc. Director del Seminari de Nobles des del 1770 fins a la seva mort, fou membre de la Royal Society de Londres i de les Acadèmies de Ciències de París i de Berlín.

Autor d’una sèrie d’obres sobre marina i astronomia, com ara Estado de la astronomía en Europa (1774), on defensava el sistema copernicà.

Joan i Escrivà, Honorat

1 Resposta

(València, 1507 – El Burgo de Osma, Castella, 30 juliol 1566)

Humanista i prelat. Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina, i més tard entrà en la milícia al servei de Carles I.

L’any 1554 Felip II el nomenà mestre del seu fill, el príncep Carles d’Aragó, i el 1564 fou fet bisbe d’Osma.

És autor de diversos escrits llatins i castellans i d’un vocabulari de les obres d’Ausiàs Marc.

Joan i de Centelles, Antoni

1 Resposta

(València, 1616 – Madrid, 1681)

Polític i jurisconsult. Estudià lleis a Salamanca, on fou catedràtic de jurisprudència. Exercí com a jutge criminal i civil a l’Audiència de València.

A Nàpols fou regent del Consell Col·lateral i lloctinent de la Cambra de Sumària. A Milà ocupà el càrrec de gran canceller de l’estat. Els seus contactes italians li valgueren ésser nomenat advocat fiscal del Consell d’Itàlia.

Fou el primer marquès de Centelles (1666).