(Cullera, Ribera Baixa, 26 juny 1956 – )
Escriptor. S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs (1981), guanyà el premi Amadeu Oller 1981.
Aquesta trajectòria poètica continuà amb altres reculls, tots els quals han sigut recopilats a Plany de l’home llop: obra poètica completa (1999).
També ha escrit narrativa, literatura infantil i juvenil i novel·la.
(Felanitx, Mallorca, 1754 – 1837)
Doctor en filosofia i notari. Investigador de la història local.
Va escriure Idea histórico-artística… de Santueri, Historia eclesiástica de Felanitx i Pintura histórica de la villa de Felanitx.
Ajudà Jovellanos en els seus estudis sobre Mallorca.
(Onil, Alcoià, 1697 – Vila-real, Plana Baixa, 1775)
Frare franciscà. Fou general de l’orde el 1750, i per segona vegada el 1762.
És autor de diversos escrits.
Nom amb que és conegut el pintor valencià Joan Macip i Navarro (vers 1510-79).
Veure> Joan II de Catalunya (rei de Navarra, 1425-79).
Antoni Joan (País Valencià, segle XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.
Antoni Joan (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.
Francesc Joan (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.
Joaquim Joan (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.
Miquel Joan (País Valencià, segle XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.
Pere Joan (Catalunya, segle XV) Brodador. Era establert a Barcelona.
(València ?, segle XIV)
Jurisconsult. Graduat possiblement a Bolonya. Encarregat de l’estudi dels danys ocasionats per la Unió (1348), esdevingué assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial (des d’abans del 1358).
És autor d’unes Notae (1358-63) referents als Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació, en català, que fou incorporat a edicions posteriors dels Furs.
(Catalunya, segle XIV)
Fill de l’infant Martí (el futur rei Martí I l’Humà) i de Maria de Luna.
Morí de poca edat.
(Barcelona, 23 juliol 1376 – juliol 1376)
Fill de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Fou el tercer dels infants haguts d’aquest matrimoni.
Morí al cap de pocs dies.
(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)
Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.
En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.
En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.
