(València, segle XVI)
Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l’obra erasmiana de Joan Lluís Vives.
Al pròleg anunciava una nova versió, a l’italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València.
(València, 1856 – 1899)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Atacat per un trastorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura.
(Catarroja, Horta, 23 juny 1707 – València, 18 maig 1787)
Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l’església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750).
Se’n conserven una sèrie d’obres religioses d’una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus.
(Alacant, 7 agost 1842 – 1921)
Escriptor. Restà cec a l’edat de vint-i-cinc anys.
És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.
(València, 5 març 1894 – París, França, 30 octubre 1976)
Polític i escriptor. Germà d’Alfred. Membre del blasquista Partit d’Unió Republicana Autonomista. Fundador de Joventut Nacionalista Republicana (1915), després fou un dels iniciadors de l’Esquerra Republicana del País Valencià (1934), la qual abandonà per afiliar-se a Izquierda Republicana d’Azaña.
Fou ministre d’Obres Públiques en el govern de Largo Caballero (1936) i membre del Consell Superior Interministerial de Guerra (1936).
En acabar la guerra civil s’exilià a Portvendres, fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi i fou ministre de la República a l’exili fins que morí.
Autor de Blasco Ibáñez i València (1929) i Siembra republicana (1930). Traduí al català diverses obres de Blasco Ibáñez.
(València, 28 febrer 1898 – Nogales, EUA, 7 agost 1968)
Escultor. Germà de Juli. Format a l’Acadèmia de Sant Carles.
Durant la guerra civil s’exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l’estàtua de Benito Juárez i l’al·legoria de la Ignorància, d’una alçada de 27 m.
(País Valencià, segle XIV)
Heretge. Perseguit per la inquisició, fou obligat a retractar-se, després que les seves doctrines hagueren assolit una influència notable.
Malgrat la seva actitud conciliadora, acabà per ser detingut. Morí a la presó.
Veure> Josep Miquel Serra i Ferrer (missioner franciscà mallorquí, 1713-84).
Veure> Francesc Joncar i Querol (músic i compositor català, 1742-1833).
(València, 1841 – 1902)
Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.
Copropietari d’“El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.
Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).
