(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)
Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.
Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.
Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.
(Palma de Mallorca, 1879 – 1975)
Polític republicà. De jove milità uns quants anys en el partit socialista, però a partir del 1910 organitzà la Joventut Republicana Radical i fundà “La Voz del Pueblo” (1913-19).
Tingué un paper destacat en la creació del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca el 1913. A partir del 1918 figurà en la direcció del Partit Republicà Federal, que contribuí a reorganitzar, i en fou president durant els anys 1930-31.
Diputat a corts els anys 1931-36 i alineat amb Lerroux, fou també president de la diputació de València (1932).
(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)
Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.
Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.
(València, 1660 – 1736)
Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu.
És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.
Veure> Antoni Joglar i Font (escriptor i científic català, segle XVIII-1803).
(Artà, Mallorca, 1906 – Felanitx, Mallorca, 1983)
Dibuixant i escriptor. Fotògraf especialitzat en obres d’art, conreà també el dibuix dins el cànons clàssics.
Ha publicat l’útil recull La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII), inclosa en la Història de Mallorca coordinada per J. Mascaró i Pasarius.
(So N’Armadans, Mallorca, 16 desembre 1926 – Palma de Mallorca, 11 novembre 2014)
Pintora i escriptora. La seva obra, que signa amb el nom de Caty Juan, es caracteritza per la utilització de contorns perfilats i d’una coloració plana; és un bon exemple de la neofiguració mallorquina. Entre altres llocs, ha exposat individualment a les Balears, a París i a Barcelona.
Com a escriptora publicà novel·les en castellà i col·laboracions a la premsa, sobretot sobre gastronomia, tema del que va escriure Cocina balear. Las cuatro estaciones (1985, traduït a cinc idiomes), Repostería balear (1987) i Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989).
Veure> Jordi Joan i Santacília (científic i mariner valencià, 1713-73).
(Saix, Alt Vinalopó, 1877 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Era advocat.
Escriví contes i estudis històrics: Historia de Sax (1916, reeditada el 1920), Genealogías (1917), El valle de Castalla (1919) i De todo un poco (1923).
(Alcaraz, Castella, 6 juny 1869 – València, 11 octubre 1931)
Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador.
Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica i, més tard, la Companyia Trasmediterrània.
També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.
