(Xella, Canal de Navarrés, 7 abril 1938 – Màlaga, Andalusia, 11 febrer 2017)
Historiador. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d’institut.
Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).
(Barbastre, Aragó, segle XVIII – València, 1774/76)
Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749.
Es féu famós per l’edició d’auques, romanços i d’altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819) i de la seva filla:
Maria Teresa Laborda i Devís (València, segle XVIII – segle XIX) Impressora. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot:
Agustí Laborda i Galve (València, segle XIX – 1864) Impressor. Continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.
(València, 11 setembre 1833 – 23 febrer 1895)
Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al “Calendari Català”, “Lo Gai Saber”, de Barcelona, i “Lo Rat Penat” i “La Pella Valenciana”, de València. Fou president de Lo Rat Penat.
Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà.
És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882).
(València, segle XVIII – 1824)
Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l’orde i fou predicador destacat.
Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l’apòstol sant Jaume.
(París, França, 6 març 1717 – Salses, Rosselló, 18 juny 1793)
Militar. Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda (1752); adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell.
Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet (1763) i a Pesenàs. Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier.
Intentà, en va (1789), d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents.
El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Antonio Ricardos. Suspès del càrrec, se suïcidà.
(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)
Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.
Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.
(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)
Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.
És representat a molts museus del món.
(Basilea, Alemanya, segle XV – València, segle XVI)
Impressor. Establert a València cap al 1494.
Publicà obres en castellà (Cancionero general, d’Hernando del Castillo) i en català (Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis; Sinonímia, de J. Amiguet; Cobles de la Verge Maria).
(Duneane, Irlanda, 20 desembre 1662 – Maó, Menorca, 31 desembre 1736)
Militar i governador britànic de Menorca (1713-25 i 1730-36). Participà a la batalla d’Almansa, durant la guerra de Successió, i ocupà, amb el duc d’Argyle, Menorca.
Com a governador menorquí impulsà diverses transformacions: dessecació dels aiguamolls de la colàrsega del port de Maó (1713), construcció de la carretera de Ciutadella a Maó, conegut com a camí d’en Kane (1713-20), trasllat de la capital de Ciutadella a Maó, expulsió dels clergues mallorquins (1721), aplicació del primer cens rigorós (1723), etc.
En el camp econòmic, introduí noves races ovines i bovines, reformà els pesos i les mesures i augmentà la superfície de conreu de les vinyes i dels arbres fruiters.
Veure> Antist, Vicent Justinià (teòleg i hagiògraf valencià, 1543-99).
