Arxiu de la categoria: Biografies

Llaneres i Amengual, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)

Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.

És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.

Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).

Llançol de Romaní, Francesc

Deixa un comentari

(València, segle XVI)

Erudit. De l’estament militar.

És autor d’una Descripción de África, d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos.

Gaspar Joan Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas de la historia… (1611).

Llançol -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348)  Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.

Joan Llançol (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Mateu Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Llambies, Antoni Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Cronista. Autor d’una de les poques relacions conservades de la revolta de les Germanies a Mallorca (Memorial).

Fou redactada, en català, el 1522, i publicada el 1881 per Àlvar Campaner.

Llambias i Roig, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 6 agost 1793 – 1854)

Químic, físic i advocat. Exercí d’advocat, on es distingí en un cas d’ampli ressò internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa.

Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d’avenços extraordinaris.

Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l’Institut de França.

Lladró i Mallí, Ramon

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1825 – 17 febrer 1896)

Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d’Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic.

El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).

Lladró i de Pallars -germans-

4 Respostes

Eren fills de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d’Elvira de Pallars i de Mur, i germans de Pere Roger Lladró i de Pallars.

Baltasar Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Baró de Castalla. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d’Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull.

Jaume Roger Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Quart vescomte de Xelva. Es casà primer amb Cecília d’Arinyo, i foren pares de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo; i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.

Lladró de Vilanova -varis bio-

8 Respostes

Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles  (País Valencià, segle XVII)  Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo.

Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l’Armada Invencible.

Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l’herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.

Francesc Lladró de Vilanova i Esteve  (País Valencià, segle XVII)  (àlies Lluís de Luna i Cornell) Es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.

Lladró de Pallars -varis/es bio-

5 Respostes
  1. Margarida Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Filla de Baltasar Lladró i de Pallars. Fou la primera muller de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10).
  2. Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito  (País Valencià, segle XVI)  Dama. Filla de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12) i d’Isabel Beneito. No heretà el vescomtat de Xelva i les senyories, les quals passaren al seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  3. Francesc Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVII)  Vuitè vescomte de Xelva. Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Pere (4). Heretà el vescomtat de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11). A la seva mort, sense descendència, el vescomtat passà al seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13).
  4. Pere Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Francesc (3). Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç) (13).
  5. Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Cinquè vescomte de Xelva. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d’Arinyo, i germà de Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars (1), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10); en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Francesc (11) i de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12).
  6. Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de María de Silva y de Palafox, i germana de Maria Anna (7), la qual heretà els títols.
  7. Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia (6), de la qual heretà el marquesat. S’intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.
  8. Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, segle XVII)  Onzè vescomte de Xelva i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer (9). Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia (6) i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva (7).
  9. Joan Lladró de Pallars i Ferrer  (País Valencià, segle XVII)  Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13) i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca (13). Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8).
  10. Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i de Margarida Lladró de Pallars (1). Es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla. En segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere (12) i de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  11. Francesc Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Setè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i d’Inés Manrique. Heretà el vescomtat del seu germà Pere Lladró de Pallars i Manrique (12). Morí sense hereus agnaticis, i el vescomtat passà a Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3).
  12. Pere Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Sisè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i de Inés Manrique, i germà de Francesc (11). Es casà amb Isabel Beneito, i foren pares d’Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito (2).
  13. Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç)  (País Valencià, segle XVI)  Novè vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet (4) i d’Elionor Ponç. Heretà el vescomtat del seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3). Fou el primer comte de Sinarques (1597). Fundà (1617) un nou vincle hereditari. Es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadasséquies, i foren pares de Joan (9) i de Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d’Aldonça Llançol de Romaní.

El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, la qual fou venuda pel seu fill:

Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova (País Valencià, segle XV)  Senyor de Pardines. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassa de Perellós.