(Mutxamel, Alacantí 1923 – Alacant, 2013)
Pintor. Figura destacada del nucli artístic d’Alacant.
La seva pintura apareix inscrita dins l’anomenat formalisme modern.
Lledó i Terol, Enric
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Lledesma, Miquel Jeroni
(València, segle XVI – 1547)
(o Ledesma) Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l’ensenyament influït per les idees erasmistes.
Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547).
Lledesma, Manuel
(València, segle XVI)
Poeta. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento (1591), on presentà nombroses poesies i discursos.
És autor d’una Apología en defensa de la astrología (1599).
Llech-Walter, Renat
(Perpinyà, 30 març 1906 – 1 febrer 2007)
Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i fundador de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d’initiation à la langue catalane (1967).
Llebrés i Maporter, Joan
(Illes Balears, segle XVIII)
Economista. El 1787 publicà una obra sobre l’estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament.
Llar i Teixidor, Carles de
(Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet.
Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.
Foren els pares de Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell, i de:
Agnès de Llar i de Pasqual-Cadell (Vilafranca de Conflent, Conflent, vers 1650 – Catalunya Nord, segle XVII) Se l’acusà d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d’entrar en un convent.
Llantà, Jaume
(Perpinyà, 1807 – París, França, 1864)
Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839).
Llansol, Francesc
(Alzira, Ribera Alta, 1750 – després 1805)
Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.
Llanos, Fernando de
(La Mancha, Castella, segle XV – Múrcia ?, segle XVI)
(o Hernando de) Pintor. Després d’una estada a València, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest. És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Yáñez, amb qui, a València, sempre col·laborà.
Pel juny de 1506 cobrà ja pel retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la seu de València, dada que sembla confirmar la tesi que fou ell qui col·laborà amb Leonardo da Vinci a la Batalla d’Anghiari.
Pel març de 1507 amb Yáñez feren capitulacions amb el capítol de la seu valenciana per a pintar la que havia d’ésser llur obra mestra: les portes del retaule major, que acabaren de cobrar el 1510; Justi assignà a Llanos sis de les taules, i les que resten, al seu company o ambdós alhora; la d’atribució més segura són les de la Nativitat de la Mare de Déu i el Descans en la fugida a Egipte.
Cap al 1513 sembla que se separà de Yáñez i s’establí a Múrcia. Hom li ha atribuït una Anunciació (Col·legi del Corpus Christi de València).
Amb Yáñez, és una figura cabdal del Renaixement pictòric hispànic i, segons sembla, fou format a la València de la conjunció de la fi del gòtic amb l’italianisme renaixentista.
Llano i Vagué, Francesc de
(València, 1792 – 1860)
Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846).
El 1884 proposà a la Societat Econòmica d’Amics del País, de València, la importació de guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d’arròs del País Valencià.
