(País Valencià, segle XIX)
Pintor i erudit. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856. Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors. El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València.
Reuní una notable biblioteca i una rica col·lecció d’obres d’art i peces arqueològiques. Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat Penat.
Publicà diversos treballs arqueològics.
(Xàtiva, Costera, 22 abril 1761 – Lisboa, Portugal, 8 juliol 1827)
Taquígraf, escriptor i gravador. En el camp de la taquigrafia edità el 1800 la Stenografia o arte de escribir abreviado, de S. Taylor, i va escriure Taquigrafía o arte de escribir con tanta velocidad como se habla y con la misma claridad de la escritura (1803). Ensenyà aquesta matèria a Madrid i a ell se li’n déu l’extensió a tota la Península.
Estudià gravat a l’Acadèmia de Sant Carles de València i n’ensenyà a l’Academia de San Fernando de Madrid, quan s’hi establí,
Conreà també el teatre: El día dos de Mayo, La entrada de Riego en Sevilla, La Constitución vindicada, Quijote de la Mancha y Sancho Panza en el castillo del duque, entre d’altres.
(València, 4 gener 1840 – Valladolid, Castella, 14 desembre 1912)
Pintor i erudit. Deixeble d’Antoni Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l’Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials.
S’especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.
(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)
Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).
Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).
Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 13 abril 1840 – Madrid, febrer 1910)
Periodista i polític. Fou membre del partit republicà federal i fundà a Madrid el setmanari il·lustrat “El Siglo” (1865) i a València “La República Federal” (1868).
Traduí diversos poetes estrangers i col·laborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia”.
(València, 9 setembre 1903 – Madrid, 3 maig 1973)
Actriu. Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano, i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla. Casada (1928) amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys.
Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc. La seva darrera creació fou El tragaluz, d’Antonio Buero Vallejo.
Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza, etc.
(València, 18 novembre 1862 – 12 agost 1920)
Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a “El Universo”, “El Progreso” i “Las Provincias”. Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians.
D’entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdues en col·laboració amb Puig i Torralva; El notario Carlos Ros y Hebrera. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).
(Balones, Comtat, 15 juliol 1837 – Mislata, Horta, 16 novembre 1920)
Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic.
Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano – castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d’Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d’altres.
(València, segle XVI)
Notari i escriptor. Actuà de secretari al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció, celebrat el 1532. El mateix any publicà el llibret titulat Certament poètic en llaor de la Concepció.
El 1561 presentà la seva Disputa de viudes i donzelles. També escriví poesia en castellà, ja que li és conegut un sonet en aquesta llengua.
(València, 1890 – 1972)
Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d’un poema simfònic (La Verge per l’horta).
Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.
Era l’oncle del cineasta Lluís Garcia-Berlanga i Martí.
