Arxiu de la categoria: Biografies

Martí -varis bio-

2 Respostes

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Martí, Josep -carmelità-

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – Alacant, 1705)

Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d’importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici.

Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II.

És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora.

Martí, Joan Josep

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1570 – València, 1604)

Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom d’Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General.

Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l’autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres seves són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.

Martí, Gilabert

1 Resposta

(Alzira, Ribera Alta, vers 1450 – València, 1530)

Eclesiàstic. Jerònim del monestir de Santa Maria de la Murta. Era nebot del cardenal Bartomeu Martí.

Fou nomenat bisbe de Sogorb-Albarrasí (1500-30), però la manca d’una entesa amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, el portà a viure quasi sempre a València, on intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d’apaivagar els ànims.

Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí.

Martí, Domènec

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)

Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.

El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.

Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

Martí, Bartomeu

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 25 març 1500)

Cardenal. Nebot de Joana de Borja. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d’aquella ciutat.

El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre’l, renunciant-hi definitivament l’any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí.

Assolí de Ferran II el Catòlic l’ennobliment de la seva família.

Marsachs i Torrente, Domènec *

Deixa un comentari

Veure> Domènec Masachs i Torrente (anarquista català, 1891-1965).

Marroig i Vicens, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1872 – 1922)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10).

S’adherí a l’entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims.

Col·laborador de “Cultura Obrera” (1919-22).

Marroig i Rosselló, Francesc Tomàs

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1777 – segle XIX)

Escriptor. Frare augustinià (1796). És autor de poesies en català i en castellà.

Fou empresonat (1813) per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i el diari “La Aurora”, que n’era partidari.

Deixà inèdits dos volums de poesia. Durant el Trienni Constitucional s’exclaustrà (1821), i es retirà a Sineu.

Marrades, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.