(Altura, Alt Palància, segle XVII – València, 1746)
Metge. És autor de les obres Papel sobre la triaca magna (1727) i Clamores inconsolables del agua y sangría contra la mala magistración y vana esperanza de sus profesores (1738).
(Orpesa, Plana Alta, 19 juliol 1663 – Alacant, 21 abril 1737)
Escriptor i eclesiàstic. Estudià a Castelló, València i Roma, on fou secretari del cardenal Aguirre i l’ajudà a preparar la Collectio maxima conciliorum Hispaniae. De retorn a València (1699), fou bibliotecari dels ducs de Medinaceli (1704).
Són notables la seva correspondència amb filòlegs, publicada a Madrid (1738), i alguna de les seves obres filosòfiques.
(Palma de Mallorca, 1856 – 1922)
Dirigent republicà. Fou redactor en cap del diari “La Unión Republicana” (1896-1904).
Regidor a partir del 1899, col·laborà amb els socialistes, malgrat les difícils relacions entre aquests i els republicans radicals i reformistes.
Favorable al catalanisme, organitzà (1917) el Bloc Assembleista de Mallorca i s’uní al regionalisme mallorquí.
(Alaior, Menorca, 14 maig 1531 – Ciutadella, Menorca, 14 novembre 1617)
Eclesiàstic. El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella.
Bé que no tots pogueren retornar, la seva activitat fou talment reeixida, que fou guardonat amb la dignitat de paborde, que exercí des del 1567 fins a la mort.
(Illes Balears, segle XVIII – l’Havana, Cuba, segle XIX)
Pintor i gravador. Es formà amb Joan Montaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordan (1812).
Pintà retrats de Martí I l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma de Mallorca, un Ecce Homo i diversos aiguaforts.
El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839.
(Palma de Mallorca, 1891 – 1973)
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros. Sabater i fonedor d’ofici, col·laborà a “El Obrero Balear”, “Pu-put” i “Sa Llonja” i fundà i dirigí el setmanari “Foch y Fum” (1918-36). La seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona (1919).
Escriví una gran quantitat de monòlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de gran èxit entre les classes populars: Huelga de bugaderes, Mestre Tià Trobiguera, Un botifarra, Tenorio mallorquí, Es picarol de na Joanaina (1928, basada en La campana de l’Almudaina, de Palou i Coll), etc.
(Mislata, Horta, 1939 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València. El 1974 participà en la mostra col·lectiva El realisme, avui, de la galeria Val i Trenta de València.
Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso (1972), La delicada labor de castración (1973), De qué sirve un grito (1974) i L’Espill (1974).
(Palma de Mallorca, 1818 – segle XIX)
Escriptor. Fundà el periòdic literari “El Estudiantón” (1843) i col·laborà amb versos i articles de costums a “El Laurel Literario”, “La Estrella”, “El Propagador Balear” i sobretot “El Palmesano”.
Fou regidor de Palma de Mallorca (1856, 1857).
(Alcoi, Alcoià, 1872 – Sabadell, Valles Occidental, 1956)
Autor teatral i poeta. És autor del recull poètic Poncells (1881), de les comèdies Sang per sang (1888) i Proves canten (1889), del monòleg Fins al cel! i d’altres obres.
(València, 1880 – Madrid, 1963)
Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L’ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L’ase del poble (1936).
Una part de la seva obra per a l’escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).
