(València, segle XV – segle XVI)
Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia.
Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.
(País Valencià, segle XIV – València ?, vers 1427)
Cavaller i jurat de València. Gaudí d’un gran prestigi com a jurista. Joan I el Caçador el nomenà vicecanceller (1387) i assessor jurídic. L’any següent assistí a les Corts generals de Montsó. Martí I l’Humà el nomenà conseller reial.
Considerat un humanista de gran cultura, deixà escrits alguns tractats de caràcter jurídic i d’altres de diversa índole; li és atribuïda una traducció al català del tractat De Amore (segle XII).
(Castelló de la Plana, segle XVI – Bay, Filipines, 1644)
Frare agustí. Fou prior del convent de Mallorca. Actuà intensament a les illes Filipines, de primer en diverses parròquies i més tard com a prior de Bay i de Manila.
Féu la versió en llengua tagala de dues obres pietoses.
(Alaior, Menorca, 13 novembre 1923 – Palma de Mallorca, 11 maig 1996)
Cartògraf i arqueòleg. Autor dels mapes generals de Menorca (1947-51) i de Mallorca (1952-62).
Ha publicat nombroses treballs sobre arqueologia, entre altres, Els monuments megalítics de l’illa de Menorca (1958), Prehistoria de las Baleares (1968), Geografía e historia de Menorca (1979) i Prehistoria de Menorca (1980).
Amb la col·laboració dels erudits locals publicà també Corpus de toponimia de Mallorca (1962-67) i Historia de Mallorca (1970-75).
Enllaç web: Josep Mascaró Pasarius
(València, 1660 – Valladolid, Castella, 1730)
Jesuïta. Fou excel·lent teòleg. Ensenyà la seva especialitat a Salamanca, Àvila, Lleó i Valladolid.
Publicà les obres Tractatus theologicus dogmaticus et canonicus, de libertate actus divinae fidei (1719) i Sacre disertationes praesertim chronologicae in Divinam Scripturam, aquesta en quatre volums (1721-29).
Era germà seu Ramon Mascarell i Rubí (València, 1661 – 1719) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. En 1686 fou nomenat canonge capitular. Sobresortí com a predicador i també com a bon músic. És autor d’una traducció de l’italià.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1 abril 1910 – València, 19 agost 1977)
Escriptor. Ceramista de professió. Fou crític de cinema a “El Camí”.
A part d’alguns contes esparsos i diverses col·laboracions a publicacions periòdiques, és autor dels reculls poètics Verd i blau (1949) i Baladre (1959), de les narracions per a infants Joaquim i els seus amics (1953), de les narracions De la vall al cim (1958) i Romeu, un camarada (1991).
Destacà també com a divulgador (La vall de la Safor, 1977), i el curiós llibre Amics de Muntanya (1960), amb textos d’excursionisme i comentaris sobre plantes medicinals indígenes.
Nom real de l’escriptora mística mallorquina coneguda per Anna Maria del Santíssim Sagrament (1649-1700).
(Palma de Mallorca, 5 setembre 1909 – Alacant, 1993)
Compositor. Estudià a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París.
És autor, entre altres obres, de Tonades i balls de Mallorca, de Suite mallorquina, Sis sonatines, Cançó de bressol, Hommage à Maurice Ravel i Cantada lul·liana, així com de l’òpera El castell d’iràs i no tornaràs (1953), amb text de Miquel Forteza i Pinya.
(Catalunya, segle XIX – Santos, Argentina, 5 març 1916)
Escriptor. Residí a l’Argentina, on fou periodista molt actiu i director de “Renacimiento”.
Publicà en castellà el recull poètic Canciones de vida (1905), les narracions Cuentos extraños (1907), i diversos assaigs.
Va morir en un naufragi.
(Benifaió, Ribera Alta, 7 setembre 1899 – Benicalap, València, 31 maig 1968)
Artista faller. De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles. Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis.
Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking (1962), de N. Ray, i de The Fall of the Roman Empire (1964), d’A. Mann.
Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat Fallera a València.
