(Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València.
Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica.
(València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766)
Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia.
És autor de volums de sermons i d’unes Oraciones fúnebres.
(Palma de Mallorca, 11 desembre 1841 – Madrid, 29 desembre 1912)
Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.
El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).
Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).
(Maó, Menorca, 11 novembre 1871 – 21 juliol 1930)
Sindicalista i periodista. Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista “El Porvenir del Obrero” de Maó (1899). Col·laborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca (1901).
A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca (1902) com a sindicat únic. Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista.
Fou propietari del diari “La Voz de Menorca”, hi col·laborà assíduament i hi inicià, a partir del 1917, una notable activitat regionalista. També dirigí el “Butlletí de Nostra Parla” (Maó, 1923-24).
(Campos, Mallorca, 11 abril 1939 – Palma de Mallorca, 28 febrer 2016)
Escriptor i polític. Ha publicat diversos reculls sobre l’obra de Miquel dels Sants Oliver i l’obra Literatura i societat de la Mallorca de la postguerra (1971).
De caràcter polític són els treballs El mallorquinisme polític (1840-1936) (1975), signat amb el pseudònim d’Anselm Llull, Els mallorquins i la modernitat (1981) i El nacionalisme de la nostra terra (1988).
Com a polític participà en la fundació del PSC-Congrés i després formà part de la federació balear del PSOE, pel qual fou senador (1979-82) i diputat a les corts (1982-86). Abandonà el PSOE el 1986 i fundà el partit Unió Balear.
(Catarroja, Horta, 31 desembre 1928 – València, 28 desembre 2025)
Pintora. Premi Senyera de pintura el 1964 de l’ajuntament de València. Autora de treballs de vidrieria a l’Escola de Formació Professional dels Alts Forns de Sagunt, al monestir de Santa Maria del Puig i a les esglésies d’Alzira i de Catarroja.
Com a pintora ha exposat arreu d’Espanya, així com a l’estranger, sobretot a París. D’entre la seva obra destaca la sèrie monogràfica Dia de morts a Mèxic (1995).
(València, segle XV)
Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489.
Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella, en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l’any 1306 fins a l’any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1823 – 3 juny 1858)
Jurisconsult. Fou un dels fundadors de la “Revista de Legislación y Jurisprudencia” de Madrid i publicà, en col·laboració, Código de comercio español (1855), Manual completo de desamortización civil y eclesiástica (1856) i Biblioteca jurídica (1889).
Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz.
(la Nucia, Marina Baixa, 2 desembre 1939 – València, 1 abril 2006)
Advocat i activista polític i cultural. Germà de Carme. Secretari general de l’ajuntament de València durant més de vint anys. Col·laborà a “Serra d’Or” i d’altres revistes.
És autor de L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla (1965) i del fulletó La llengua valenciana i l’Església.
(la Nucia, Marina Baixa, 14 abril 1944 – València, 18 juny 2019)
Pedagoga i escriptora. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l’ensenyament.
Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions.
Enllaç web: Carme Miquel
