(Ibi, Alcoià, 11 abril 1786 – Aranzueque, Guadalajara, 5 novembre 1848)
Guerriller. Durant la guerra contra Napoleó lluità amb les forces de Juan Martín Díaz, el Empecinado, i fou considerat, per les seves gestes, un dels millors oficials de les guerrilles.
Veure> Joan Montcada i Planes (dibuixant i pintor català, 1925-2017).
Nom amb què és conegut el pintor valencià Manuel Hernández i Mompó (1927-92).
(Lorca, Múrcia, 1785/86 – València, 25 juliol 1855)
Editor i impressor. Impulsor de l’edició valenciana a la primeria del segle XIX, introduí la novel·la romàntica a la Península.
Entre les moltes obres que edità destaca, per la bellesa de la impressió, El Eco del Turia (1834), que comprenia les poesies amb què els poetes valencians festejaren la coronació d’Isabel II de Borbó.
(Alcoi, Alcoià, 18 octubre 1892 – València, 17 abril 1980)
Erudit i historiador. Doctor en dret a la Universitat de València, membre de la Real Academia de la Historia i president de la Junta de Govern dels Cronistes del Regne.
Ha publicat nombrosos treballs d’investigació d’història en diverses publicacions, com ara La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957) o Cien abogados ilustres del colegio de Valencia (1961).
(Altea, Marina Baixa, 5 febrer 1841 – Granada, Andalusia, juny 1901)
Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a la de San Fernando. Residí un quant temps a Roma i a Buenos Aires. Treballà molt a Granada.
Destaquen entre les seves obres: Fra B. de les Cases emparant un indi, estàtues per a l’església de San Francisco el Grande de Madrid i el Monument a Narváez.
(Alcoi, Alcoià, 21 setembre 1847 – Leganés, Madrid, 10 agost 1894)
Militar. Fill de Remigi Moltó i Díaz Berrio. Serví a les Filipines (1860-66) i a Cuba (1869-70), d’on tornà amb el grau de comandant.
Fou notable la seva actuació a la tercera guerra carlina, greument ferit a Macheco, li fou concedida la creu de Sant Ferran de segona classe. Tornà a Cuba i el 1888 fou ascendit a coronel i, el 1891, a general de divisió.
(València, 1 octubre 1816 – Madrid, 5 desembre 1893)
Militar. Participà en la primera guerra carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià. Capità de la guàrdia reial (1840), governador a Visayas (Filipines), mariscal i capità general a Granada, Burgos i Valladolid.
Ascendit a tinent general (1876), fou diputat per Alcoi, senador per Alacant (1878) i director general de la guàrdia civil.
Era germà d’Antoni i pare d’Anníbal Moltó i Izquierdo.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1830 – Madrid, 17 juny 1902)
Militar. Germà de Remigi. Lluità al Principat en la guerra dels Matiners contra els carlins i participà a la guerra d’Àfrica. El feriren a Anghera i li fou atorgada la creu de Sant Ferran de primera classe. Anà a Cuba l’any 1869, essent ja comandant i, al cap de tres anys, tornà a la Península.
Lluità en la tercera guerra carlina, i fou ferit al front del nord. Tingué càrrecs governatius a Cuba i a les Filipines i el 1893 fou ascendit a tinent general. Fou capità general de Castella la Vella, València (1896-1901) i Castella la Nova.
Veure> Lluís Vidal i Molné (dibuixant, pintor i cineasta català, 1907-70).
