(València, 25 novembre 1815 – 14 agost 1878)
Arquitecte. Representant d’un neoclassicisme sobri i acadèmic.
És l’autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l’Asil Romero, entre d’altres obres.
Fou el pare del pintor Rafael Monleon i Torres.
(Tavernes de la Valldigna, Safor, 31 gener 1927 – Madrid, 15 juliol 2016)
Escriptor i director de teatre. Guionista i adaptador al castellà d’obres de Brecht, crític de la revista “Triunfo”. Obtingué el premi Nacional de Periodisme de Teatre el 1960 i la medalla d’or a la millor crònica estrangera sobre el Festival de Cinema de Mannheim (Alemanya).
Fundà les revistes “Primer Acto” i “Nuestro Cine”, a les quals col·laborà, i dirigí la col·lecció d’obres teatrals “Taurus”.
Ha publicat molts textos sobre teatre, com El teatro de Max Aub (1971), Treinta años de teatro de la derecha (1971) o El teatro del 98 frente a la sociedad española (1975).
(Palma de Mallorca, 1645 – 1732)
Frare carmelità. Era doctor en teologia. Actuà dues vegades a Roma com a delegat especial de la cort espanyola. Ocupà nombrosos càrrecs eclesiàstics, entre ells el de visitador general de Mallorca, França i Sardenya, així com el de provincial del seu orde.
Deixà escrites tres obres en castellà i nou en llatí.
Pseudònim del pintor valencià Josep Soler i Vidal (1932-2023).
(París, França, 14 març 1856 – Cornellà de Conflent, Conflent, 26 novembre 1929)
Pintor i xilògraf. Fou conseller i apoderat de Paul Gauguin, al qual ajudà econòmicament, li comprà obres i mantingué una interessant correspondència.
S’establí al Rosselló i participà en l’exposició d’artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al Museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i a París.
(València, 1716 – 1785)
Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta d’Antoni Bordassar. El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià. Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps.
Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol.
Imprimí, entre altres, algunes obres de Pérez i Bayer, com De numis hebraeo-samaritanis (1781), diverses obres de G. Maians i Siscar i l’edició que aquest féu de les Opera omnia de Lluís Vives (iniciada el 1782), i la Historia general de España, de J. de Mariana (iniciada el 1783).
Fou el pare del gravador Manuel Monfort i Asensi.
(València, 26 març 1736 – 25 febrer 1806)
Gravador. Fill de l’impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l’Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765.
Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l’infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats, com el del P. Tosca i els de Carles III de Borbó, Josep Berni i Català i Carles IV de Borbó, entre altres.
(València, 1780 – 1829)
Eclesiàstic. Fou batxiller en filosofia i doctor en cànons. Actuà de capellà castrense i exercí interinament el vicariat general de l’arxidiòcesi de València. Redactà el “Diario del Reino de Valencia”.
És autor del recull Poesías varias i de bon nombre d’obres, algunes d’elles religioses i d’altres destinades a l’estudi del castellà. Entre les segones sobresurt la titulada Diccionario manual de los sinónimos y equívocos de la lengua española.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. És autor de poesies amoroses.
(Fonts, Aragó, 7 abril 1822 – 22 octubre 1907)
Jurista i escriptor. Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí. Fou autor de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès.
Publicà també Historia de la villa ciudad de Tamarite… (1876), Historia de Ribagorza… (1878-80), Biblioteca de escritores ribagorzanos… (1884), Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell (1871).
