(Palma de Mallorca, 1552 – 1622)
Jurista. Estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on publicà dues obres jurídiques, escrites en llatí (1574).
Des del 1602, i per encàrrec dels jurats de Palma, treballà en la replega de materials per a una compilació de franqueses i de dret municipal de Mallorca. La mort li impedí d’enllestir aquesta tasca.
(València, 1728 – 1796)
Frare agustí. Era doctor en teologia. Fou provincial d’Aragó i assumí diversos càrrecs d’importància.
És autor d’obres religioses i d’un recull de sermons.
(Vinalesa, Horta, 24 octubre 1862 – Madrid, 7 març 1930)
Metge. Fou catedràtic a l’Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg.
Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l’època.
(Petrer, Vinalopó Mitjà, 1 març 1902 – 22 desembre 1989)
“Paco Mollá” Escriptor. Ha estat publicada, en 1966, una Antología dels seus poemes.
(Alacant, 1847 – 1919)
Escriptor i polític. Contrari a la revolució del 1868, s’afilià després al carlisme, dirigí “El Alicantino” (1889) i “La Libertad Regional” (1897).
Presentà a un congrés anti-maçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión. Publicà Lucentum (1884), El virrey marqués de Cerralbo (1907) i, en col·laboració amb Josep Maria Milego i Galdó, Alicantinos ilustres (1889). Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante.
(Ciutadella, Menorca, 29 juliol 1926 – Campdevànol, Ripollès, 6 novembre 2023)
Escriptor i eclesiàstic. Ha exercit el seu ministeri a Xile.
És autor d’un cert nombre de poesies d’aparició esparsa i del recull poètic Serenor (1947).
(Illes Balears, segle XVII)
Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma de Mallorca.
Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits.
(País Valencià, segle XVIII – 1781)
Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768).
Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, el retaule major de l’església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l’església d’Almenara.
El seu fill i deixeble fou Jaume Molins (País Valencià, segle XVIII – València, 1782) Escultor. Esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l’església de Montesa i del retaule major de l’església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València.
(Paniza, Aragó, 30 març 1900 – Madrid, 22 gener 1981)
Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil.
La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums.
(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)
Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.
Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.
Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.
