(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(País Valencià, 1683 – 1713)
Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén Vila, amb el qual col·laborà a les pintures de l’església de Sant Domènec d’Oriola.
(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)
Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.
El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.
(València, 7 juny 1834 – Madrid, 30 octubre 1919)
Arxiver i erudit. Crític d’art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història.
Sobrenom del polític liberal valencià Ramon Armengol (segle XVIII-1817).
Veure> Teresa Gil de Vidaure (amistançada de Jaume I, segle XIII-1285).
(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )
Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.
Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.
Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)
Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.
Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).
(Santanyí, Mallorca, 12 novembre 1918 – Palma de Mallorca, 27 març 1971)
Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d’història local molt estimables.
Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d’una estàtua (1952), amarada d’un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957).
És autor, d’altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).
(Castelló de la Plana, 2 juliol 1923 – 16 desembre 1996)
Pintor. Ha exposat a Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, Copenhague, Madrid, Saragossa, Salamanca i A Corunya.
Ha estat premiat per Cercle de Belles Arts de Palma i a la primera Biennal de Saragossa. Hi ha obres seves al Museu de Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 