Arxiu de la categoria: Biografies

Tortorici, marquesat de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1609, per Felip III, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii. Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597.

Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino. Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona.

Abarca de Bolea, Pedro Pablo *

Deixa un comentari

Veure> comte d’Aranda  (militar i estadista aragonès, 1719-98).

Zayyän ibn Mardanis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)

Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.

Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.

Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.

Zarzoso, Paco

Deixa un comentari

(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 30/set/1966 – )

Dramaturg, actor i director teatral. Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català. A banda d’un primerenc L’afilador de pianos (1992), destaca Valencia, obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997. Estrenà Cocodrilo a Alcoi (1998) i Ultramarins al festival de Sitges del 1999.

Obtingué diversos premis per Umbra (1997), la versió catalana del qual, L’Altr, estrenada per Moma Teatre i dirigida per Carles Alfaro (1997), rebé el Max Aub de teatre de la Generalitat Valenciana (1998). El 1998 fou guardonat per Mirado. El 1995 fou el cofundador de la Companyia Hongaresa de Teatre, amb la qual ha presentat, entre altres peces, Vacantes (1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras (2001) i Húngaros (2002), escrites amb Lluïsa Cunillé i dirigides per ell mateix. Junts inauguraren la temporada 2004-05 del Teatre Lliure amb Il·lusionistes (2004), peça que, a més de dirigir, interpretà.

Zaragoza i Rubira, Joan Ramon

Deixa un comentari

(València, 1938 – Sevilla, Andalusia, 25 setembre 2011)

Metge. Especialitzat en radiologia, forense (1962) i professor d’història de la medicina. Catedràtic de terapèutica física de la universitat de Sevilla (1970).

És autor de Medicina y sociedad en la España romana, coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud (1980), i molts altres llibres. També ha cultivat la literatura i guanya el premi Nadal de 1980 amb la novel·la Concerto grosso.

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

1 Resposta

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Zaragoza i Cucala, Just

Deixa un comentari

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1833 – Madrid, 27 maig 1896)

Historiador. Estudià medicina a València. Treballà a Madrid com a funcionari destacat, en diversos negociats i ministeris.

Col·laborà a la premsa periòdica. És autor d’alguns estudis històrics.

Zaplana Hernández-Soro, Eduardo

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 3 abril 1956 – )

Polític. Fou dirigent de la UCD d’Alacant, i el 1989 ingressà al Partit Popular. President del PP d’Alacant, fou regidor de l’ajuntament de Benidorm i després alcalde (1991-94), així com diputat a les Corts Valencianes (1991). El 1993 fou elegit president del PP de la Comunitat Valenciana.

El 1995 assolí una notable victòria en les eleccions autonòmiques, i esdevingué president de la Generalitat Valenciana gràcies a un acord amb Unió Valenciana. Revalidà el triomf, i per majoria absoluta, en les eleccions del 1999. En les del 2003 ja no es presentà. Membre de la Junta Directiva Nacional del PP.

El 2018 fou detingut i acusat de blanqueig de capitals i malversació.

Zapater i Rodríguez, Joan Josep

Deixa un comentari

(València, 19 març 1867 – 1922)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.

Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.

Zapater i Esteve, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1889 – Paterna, Horta, 1936)

Polític i poeta. Llicenciat en dret (1913), publicà diversos poemes en català i castellà, en periòdics valencians. Fundà a València la Joventut Maurista; durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo.

Col·laborà en la fundació de la Unión Monárquica (1930). Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936.