Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir

( ?, segle XI – València, 1092)

Senyor de la taifa de València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d’al-Ma’mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, amb l’ajut d’Álvaro Háñez.

Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid.

Yahyà ibn Ismä’il al-Ma’mün

(Castella ?, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1075)

Cap de la taifa de València (1065-75) i de Toledo (1043-75). Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mälik ibn ‘Abd al-‘Azïz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se’n, amb l’anuència de Muhammad Ibn Rawbas. Morí emmetzinat.

Yahyà ibn Ishäq ibn Gäniya

(Illes Balears, segle XII – prop de Miliana, Algèria, 1237)

Fill de Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya, valí almoràvit mallorquí. En caure les Balears sota els almohades col·laborà amb el seu germà Alï en l’intent de restauració dels seus al nord d’Àfrica.

A la mort d’aquest (1188) arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental (1195-1203), però hagué d’anar replegant-se, i acabà dedicat al pillatge.

Xurros, pla dels

(Benaguasil, Camp de Túria)

Plana, estesa a l’esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, al límit amb el terme de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.

Xúquer, sèquia reial del

(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)

Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.

La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.

Xúquer, ribera del *

(Ribera Alta / Ribera Baixa)

Veure> la Ribera del Xúquer  (regió natural i històrica).

Xúquer, governació dellà *

(País Valencià)

Veure> governació de Xàtiva  (antiga demarcació, 1304-1707).

Xúquer, el -riu-

(País Valencià)

(cast: Júcar)  Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.

El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.

La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.

Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.

Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.

Xulella, baronia de

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial. Comprenia, a més de Xulella, els llocs de Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans. Fou donada el 1274 per Jaume I el Conqueridor a Andreu d’Albalar, bisbe de València.

Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana.

Xovall *

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Antic nom del llogaret d’Aixovall.