(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Antic nom del llogaret d’Aixovall.
Xovall *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Xortà, serra de la
(o Eixortà) Alineació muntanyosa que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’En Sarrià i empalma la Serrella, a l’oest, amb la serra d’Almèdia, a l’est.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica pre-bètica, és fallat al nord i al sud per les falles de Bolulla i Guadalest. Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals. Culmina al Morro Blau (1.126 m) i al tossal dels Parats (1.218 m).
Xoroi, cova d’en
Cova natural, situada en un penya-segat, amb grans finestrals naturals oberts damunt la costa meridional de l’illa, a l’est de cala en Porter.
És explotada per al turisme.
Xoriguera * -Berguedà-
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Veure> Santa Magdalena de Soriguera (antiga església).
Xoriguer, platja de son
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional, a llevant del cap d’Artrutx. A prop hi havia la llacuna de son Xoriguer, actualment dessecada.
A més dels llocs de son Xoriguer Vell i de son Xoriguer Nou, hi ha una urbanització.
Xops, sèquia dels
Sèquia de l’horta de Gandia, que rega la marjal de Xeresa.
Xocainet, el
(Albalat dels Tarongers / Gilet, Camp de Morvedre)
Cim (437 m alt) de la serra de la Calderona, termenal dels dos municipis, contrafort oriental de la serra que domina, per la dreta, el Palància.
Xixona, governació dellà *
(País Valencià)
Veure> governació d’Oriola (antiga demarcació, 1304-1707).
Xixona, governació de -1707/1833-
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.
Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Xixarà
Caseria, a 1 km de la ciutat. Era una antiga alqueria d’època musulmana que Jaume I el Conqueridor donà el 1242 a Rodrigo d’Aranda i el 1249 a Sanç d’Orenga.
