(Urgell, segle XVIII – Sevilla, Andalusia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar.
Fou professor de l’Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables.
Dirigí l’observatori de Sant Ferran de Sevilla.
Arnau d’Estopanyà (Urgell, segle XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Pere d’Estopanyà (Catalunya, segle XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.
Arnau Bellvís (Catalunya, segle XVI) Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.
Bartomeu de Bellvís (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV) Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.
Jaume de Bellvís (Catalunya, segle XIII) Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.
Pere de Bellvís (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.
(Foix, França, segle XII – Urgell, 15 febrer 1209)
Filla de Roger III de Foix. Fou la muller d’Ermengol VII d’Urgell.
Fou mare d’Ermengol VIII, comte, de Marquesa, que es casà amb Ponç III de Cabrera, i de Miracle.
El 1163 fundà, amb el seu marit, el monestir de Ponts i el 1166 el monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on seria enterrada.
Al testament del 1177, el seu marit la deixava marmessora, i ho fou efectivament a la mort d’Ermengol, el 1184. L’any 1191 signava unes donacions fetes pel fill Ermengol VIII i la nora Elvira de Subirats al monestir de Poblet.
Mori després del seu fill Ermengol VIII.
(Castella, segle XI – Urgell, després 1064)
Comtessa d’Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d’Urgell.
Ja vídua d’aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l’arquebisbe de Narbona, Guifré de Cerdanya, que comprà el privilegi per posar de bisbe d’Urgell el seu germà Guillem de Cerdanya.
(Urgell, 1405 – Cervera, Segarra, 1 desembre 1466)
Eclesiàstic, cardenal (1461) i conseller. Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66), i president de la Generalitat (1443-46). Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona (1441-66) i canonge i ardiaca de Barcelona. Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer (1456) i en les exèquies d’Alfons IV de Catalunya (1458).
El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II el Sense Fe prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana. Partidari del rei durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades.
El 1513 les seves despulles, amb les dels seus nebots, els vescomtes Joan Ramon Folc III i Joan Ramon Folc IV, foren sepultades al monestir de Cardona.
Dades dels Països Catalans 