(Cadaqués, Alt Empordà, vers 1730 – Barcelona, 24 gener 1802)
Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l’església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu.
Autor d’oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.
(Barcelona, 1 abril 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4 agost 1985)
Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i col·laborà a les revistes “Ariel” i “Poesia”.
De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952).
L’any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.
(Londres, Regne Unit, 9 abril 1913 – Cadaqués, Alt Empordà, 15 octubre 1971)
Arquitecte i dissenyador. Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona.
Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc.
(Cadaqués, Alt Empordà, 5 juliol 1858 – Barcelona, abril 1915)
Periodista, autor teatral i advocat.
Dirigí “L’Aureneta” i fou redactor en cap del “Diario Mercantil”.
Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l’ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).
(Cadaqués, Alt Empordà, 1864 – Barcelona, 1941)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona.
És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico literario (1912), etc.
També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.
(Cadaqués, Alt Empordà, 10 maig 1720 – 1808)
Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general.
Sembla que fou l’organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general.
Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.
(Courbevoie, França, 17 setembre 1941 – Cadaqués, Alt Empordà, 1 juliol 1982)
Poeta i narrador. Publicà poesia en castellà i en català: Per a duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar (1971, premi Carles Riba), Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) i Davant del fat com si no hi fos (1982), així com narració: La dona del capità (1977) i Descomposicions (1980).
(Vic, Osona, juny 1663 – Cadaqués, Alt Empordà, 6 novembre 1726)
Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d’Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català.
També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres.
És un exemple típic del barroc exuberant de principis del segle XVIII.
Fou el pare del també escultor i arquitecte Pere Costa i Cases.
(Barcelona, 1922 – Cadaqués, Alt Empordà, 3 setembre 1996)
“Cram“ Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’instal·là a París.
Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo (1954). Formà part del grup Taüll (1955).
La seva pintura, de caire poètic al principi, ha anat evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista.
Dades dels Països Catalans 