(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)
Pintor. Destacà també com a dibuixant.
(Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)
Pintor. Destacà també com a dibuixant.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)
Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.
Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)
Escultor. Alumne de Francesc d’Assís Galí a Barcelona.
La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Josep Llimona i el francès Bernard.
(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge.
(Premià de Mar, Maresme, 19 gener 1929 – Terrassa, Vallès Occidental, 6 octubre 2006)
“Guti” Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l’orientació eurocomunista.
Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu.
Dirigent d’Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president.
Fou una de les principals personalitats de l’Assemblea de Catalunya.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 juliol 1888 – 4 juny 1983)
Arqueòleg i escriptor. Ha participat a diversos congressos d’estudis arqueològics.
És autor de Las Iglesias de San Pedro de Terrassa (1954) i de diverses monografies esparses sobre temes històrico-arqueològics de Terrassa i d’altres poblacions del Vallès.
(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)
Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.
Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.
Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 8 agost 1968)
Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social.
Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954).
Es dedicà també a la pintura.