(Vic, Osona, segle XVIII)
Monja clarissa. El seu misticisme li féu tenir al seu temps una extensa fama.
(Vic, Osona, segle XVIII)
Monja clarissa. El seu misticisme li féu tenir al seu temps una extensa fama.
(Vic, Osona, segle XI – després 1081)
Canonge de Vic. Gaudí d’un gran prestigi pel seu saber.
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
(Vic, Osona, s XVIII)
Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic.
Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.
(Igualada, Anoia, 1824 – Vic, Osona, 1895)
Militar. Participà a les tres guerres carlines a favor dels insurrectes. Assolí el grau de tinent coronel i fou cap dels enginyers carlins.
És autor de Curso completo de dibujo topográfico.
(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)
Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.
Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.
Anton Marsal (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.
Jacint Marsal (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).
Joan Marsal (Catalunya, segle XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.
Llucià Marsal (Vic, Osona, segle XVII) Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.
Miquel Marsal (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.
(Vic, Osona, segle XVI)
Filòsof i poeta. Escriví un tractat de dialèctica racional, en llatí, que dedicà a Miquel May, vice-canceller de l’emperador Carles V.
(Canet de Mar, Maresme, segle XVII – Vic, Osona, 1725)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà.
És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.
(Ribes de Freser, Ripollès, 25 juliol 1742 – Sentfores, Osona, 24 agost 1804)
Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d’Eivissa el 1795.
Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.