(Santa Margalida, Mallorca, 4 octubre 1880 – Madrid, 10 març 1962)

Financer. Inicià la seva fortuna a partir del negoci familiar March Germans, dedicat a la compra i venda de productes agrícoles i ramaders, i amb el tràfic de tabac a tot el Mediterrani. L’any 1909 obtingué la concessió del Monopoli del Tabac del Marroc, en competència amb la Régie Française des Tabacs.

La Primera Guerra Mundial li proporcionà substanciosos beneficis: assegurances marítimes, transports, etc, en estret contacte amb els aliats. L’any 1926 fundà la Banca March.

Des del primer moment s’oposà a la República. Posteriorment fou processat i condemnat, però va evadir-se aviat de la presó de València. Durant la guerra civil, donà suport financer al règim de Franco. La seva consolidació com a financer de categoria internacional, a partir del 1931 ja fou definitiva.

L’any 1955 establí la Fundació March d’ajut científic i cultural, similar a les de Rockefeller i Ford. La dotà amb un capital inicial de 400 milions de pessetes, que passà a 2.000 milions pocs dies abans de morir, a conseqüència d’un accident d’automòbil.

Fou el pare de Joan March i Servera.