Arxiu d'etiquetes: 1852

Viciano i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)

Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.

Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).

Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí  (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904)  Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.

Ruiz de Lihory i Pardines, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1852 – 20 gener 1920)

Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.

Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).

Romà, Josep

Deixa un comentari

(València, 1784 – 1852)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós. El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura. Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau. Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia.

Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat: Isabel II nena, Benet Espinós (1829), tots dos al Museu de Belles Arts de València.

Fou el pare de Josep Maria Romà (València, segle XIX)  Pintor de flors. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid (1856 i 1858).

Rodríguez de Arias y Álvarez, José

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 26 setembre 1761 – Cadis, Andalusia, 26 gener 1852)

Marí de guerra. El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà.

Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada.

Roca i Reus, Guillem

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1793 – Ciudad Rodrigo, Castella, 1852)

Escriptor. Fill de Guillem Roca i Seguí, fou advocat i funcionari de l’audiència. Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular.

Home d’idees liberals, tot i que els seus enemics l’acusaren d’haver estat reialista abans de la implantació del règim constitucional, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país. Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç.

Publicà en vida el fullet Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’ajuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perque pensaren que devien observar sa Costitució que tots havien jurada.

La seva composició més coneguda i popular és la que les miscel·lànies de l’època recullen sota el títol de Poema satíric contra el vici i mala costum del beure, editada pòstumament a Barcelona (1883) i a Mallorca, a cura del setmanari “La Roqueta” (1887), amb el text mutilat, i a càrrec de J. Martí i Rosselló, amb el text alterat i prolongat de quatre dècimes. El 1973 fou editat de nou a Palma.

Deixà, a més inèdites, unes quantes composicions més, escrites en forma de dècimes, de romanç o de codolada, totes elles extremament punyents i feridores, entre les quals una descripció satírica de la vila d’Algaida i la titulada La Cabronària.

Mestre i Barceló, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 2 març 1790 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1852)

Teòleg i escriptor. Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx… (1844), i traduí diverses obres d’història del francès al castellà.

Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans.

Martí, Domènec

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)

Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.

El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.

Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

Llobet i Ximénez, Purificació

Deixa un comentari

(València, 8 juny 1852 – segle XIX)

Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.

Lacvivier, Ramon de

Deixa un comentari

(Florença, Occitània, 13 juliol 1852 – Elna, Rosselló, 29 gener 1930)

Arqueòleg i botànic. Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la “La Revue Catalane” (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne (1914), així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics.

Joffre i Plas, Josep

1 Resposta

(Ribesaltes, Rosselló, 12 gener 1852 – París, França, 3 gener 1931)

Militar. Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà. Participà en la defensa de París el 1870, i el 1885 anà a les colònies. Després d’una brillant carrera militar, amb missions exitoses a Tonquín i a l’Àfrica Equatorial Francesa, fou cap de l’Estat Major General (1911).

Durant la I Guerra Mundial dirigí els exèrcits del nord i nord-est. Per fer cara a l’ofensiva alemanya ordenà una retirada estratègica. Aquesta maniobra li permeté de contraatacar victoriosament al Marne (6-13 setembre 1914) i salvà la capital.

Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2 de desembre de 1915. El desembre de 1916 fou reemplaçat pel general Nivelle. Fet mariscal de França i enviat (1917) als EUA per preparar la incorporació de les forces nord-americanes.

Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre. El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia importants escriptors, intel·lectuals i pintors de Catalunya.

Símbol de la causa aliada a Catalunya, el maig de 1920 la seva estada a Barcelona fou motiu de manifestacions catalanistes, quan visità la ciutat per presidir els Jocs Florals.

Deixà unes Memòries (1932). Parlava català, però ha deixat poca cosa en la seva llengua.