Arxiu d'etiquetes: 1689

Sunyer, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)

Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.

Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.

El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.

Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.

Riambau, Joan

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)

Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).

És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.

Esquerdo, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1689)

Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.

Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.

Díez de Aux de Armendáriz, Luis -bisbe l’Alguer-

Deixa un comentari

(Aragó ?, 1605 – l’Alguer ?, Sardenya, 1689)

Bisbe de l’Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona.

Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).

Caimaris, Miquel

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1689 – 1759)

Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons.

En deixà bastants d’escrits, així com algunes obres místiques.

Borja i d’Armendia, Joan de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)

Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).

Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.

Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

Bayarte Calassanç i Àvalos, Joan de

Deixa un comentari

(Benavarri, Ribagorça, 1635 – Espanya ?, 1689)

Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l’illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals.

Introduí reformes i innovacions importants en l’artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l’armament de l’exèrcit espanyol.

Publicà diversos tractats polítics i militars.

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Capó, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 1689)

Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons.

Gorretes, commoció dels -1689-

2 Respostes

(Catalunya, maig 1689)

Revolta popular que esclatà al pla del Llobregat quan el duc de Noailles, que era a la frontera rossellonesa, va entrar a Catalunya; fou l’inici de la guerra amb França.

Aquesta conspiració fou motivada pel disgust creat pels abusos que es derivaren de l’estada de les tropes espanyoles de defensa i que es transformà en rebel·lió contra Barcelona.

La ciutat fou bloquejada pels revoltats, capitanejats per Antoni Soler. Les autoritats locals, però, la pacificaren. En conseqüència, s’acordà de fer pagar una subvenció en substitució dels allotjaments, i foren creades casernes a les Drassanes de Barcelona (1690) i a Vic (1692).

La revolta també fou coneguda amb el nom de commoció dels Barretines.