Despoblat, pertanyia a l’antic marquesat d’Aitona.
Algorfa -Segrià-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Aitona
Burgebut, barranc de
Afluent esquerrà del Segre. En travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut.
Gómez i Ibars, Josep
(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)
Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.
Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).
Genó
Poblat del període del bronze final. Extensament excavat, és un dels assentaments d’aquest període més ben coneguts de Catalunya.
Està situat sobre un tossal d’erola plana, de forma el·lipsoïdal, delimitat per pendents abruptes. Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m2, s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions.
La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC.
Ferrer i Garcés, Ramon
(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)
Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.
Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).
El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896) Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).
Elisenda de Montcada
(Aitona, Segrià, vers 1292 – Barcelona, 9 juliol 1364)
Reina de Catalunya (1322-27). Filla de Pere II de Montcada i d’Abarca, senescal de Catalunya, i germana d’Ot I de Montcada i de Pinós, majordom i conseller reial.
Fou la tercera muller de Jaume II de Catalunya (1322), amb qui es casà a Tarragona, quant aquest restà vidu de Maria de Lusignan.
Fundà el monestir de les clarisses de Pedralbes (1326), que dotà amb el terme de Sarrià i altres rendes.
Vídua, es retirà a una residència reial prop del monestir, en el qual està enterrada en un bell sepulcre d’alabastre.
Carratalà -Segrià-
Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l’esquerra del Segre.
La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs.
Aitona (Segrià)
Municipi del Segrià (Catalunya): 66,90 km2, 110 m alt, 2.523 hab (2016)
Situat a l’oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries.
La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Seròs, pel canal d’Aragó i Catalunya i per les sèquies d’Aitona i de Remolins.
El poble conserva restes del castell d’Aitona, dalt d’un turó, testimoniat ja en època musulmana. L’església parroquial de Sant Antolí, de finals del segle XVIII, té una notable façana barroca.
Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns importants jaciments de l’edat del ferro, i altres d’ibèrics, romans i musulmans.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 